talaiot

en un petit pais, un petit cim; un bufec, un crit, una mirada. Tot plegat, un passeig escàs, curt, per un camí abrupte i aspre des d'on veure neixer la llum del sol i cercar l'impertorbable ponent. Com el propi viatge de la vida, un principi i un final, des del cau del nostre propi món per refer-lo cada dia

diumenge, 30 de desembre del 2012

sortida de sol



Són les vuit i vint del matí d’un dia d’hivern 
darrera la ratlla de l’horitzó, on el mar s’acaba
treu el cap poc a poc el sol marí de manera tímida encara 
de dalt estant, des de l’atalaia de ses Falugues 
es contempla el vell i diari miracle de la llum 
de la vida que retorna des de la distància i la fredor de sota 
quan les gavines inicien el seu festeig amb la cridòria quotidiana
pel bell munt de la cala d’es Tramadiu 
buscant àvides com els homes un mossec captiu 
com han fet sempre, com fa tothom


Infinits són els dies i 
els matins d’hivern ho són també com ho són el plaer 
el goig
el dolor i
la alegria




Mirant el son Rich i 
com reposa el cap de Begur
de dalt estant
des del vell roquisser 
esventat d’Aiguablava
quan són les vuit i vint del matí 
d’un dia qualsevol 
d’hivern, a punta de clar
el sol desvetlla el nostre horitzó
on el mar s'acaba, treu el cap
marca un nou inici que
esperem sigui per a tothom millor que ahir















dissabte, 29 de desembre del 2012

El Crit i la Font Morisca: dues cales de llegenda



la costa des de sobre de la cala del Vedell
Jo en dic, baixar al Crit. I és que un dels atractius principals és això, la baixada. La primera vegada que hi vaig baixar, ja fa més de trenta anys, anava amb el meu veí i amic, l’Emiliu Arespa, vell pescador de l’Estartit. Ell em va guià per un territori per a mi encara desconegut, instruint-me amb la seva profunda saviesa i amb el seu amor pel mar i per la natura. Veníem d’Ermedás, a tocar de Palafrugell, i deixàrem  el cotxe el sector del cap Roig de Calella. Passant pel costat del Mas Roqué, arribàrem fins el cim del Puig del Terme, a sobre del Jardí botànic; allà, a mà esquerra, hi ha un corriol que,  passant pel mig de les velles i esventades pinedes, ens va dur fins a sobre de les cales. És una baixada apassionant i relliscosa, amb unes vistes sobre el mar i la costa que s’acosta a la cala del Vedell que enamoren el cor més esmorteït.

cala del Vedell
La primera cala que es troba baixant és la del Vedell. És una cala sense gota de sorra. Tot són rocs, pedres i còdols que s’aboquen sobra un mar poblat també de petits esculls i castellets de colors foscos i rogencs, on en destaca un de més clar que se’l coneix com l’illa Blanca del Vedell.  A un cantó de la cala, es troba una mena de taula rodona, amb un banc i tot, feta amb còdols de la mateixa cala pels membres de la colla de l’associació de la Nyoca, fa més de trenta anys ; i on, encara avui, quan comença a fer bon temps, grups de pescadors aficionats s’hi troben per “fer” quatre garoines i quatre musclos, i la fregida de serrans i julivies. Les panxes  dels comensals, després d’un matí en mar, tenen una voracitat inesgotable. I és que, el peix fet al moment, junt amb un bon pa rodó de Can Baldiri i una mica de cava, o un vi fresquet de l’Empordà, és una temptació massa grossa per qualsevol esperit per migrat que sigui.
Al costat de migjorn de la cala, a l’altra cantó d’un seguit de niells anomenats la Cadena, es troba la cala del Crit, amb tres barraques que actualment estan sota el domini administratiu del senyor Joan Botey de Can Plaja de Fitor, propietari de gairebé tot l’entorn. Les barraques avui estan en molt mal estat de conservació.  Tot i això, de vegades veus alguna família agosarada que s’atreveix a fer-hi  una estada durant alguns dies d’estiu, per tal de gaudir del privilegi de la solitud i la pau de l’entorn, de la remor del mar, el bany matinal i l’oportunitat de pescar algun que altre peixet bocabadat. Si a tot això, s’hi afegeix que les barques no poden entrar-hi pel perill dels esculls i el miracle d’un fons marí meravellós, l’estada a la cala esdevé una experiència inoblidable. Banyar-se al Crit en ple de mes d’agost, un dissabte o un diumenge a les 12 del migdia, amb quatre o cinc banyistes més, despullats o no, amb un tub i unes ulleres d’anar a sota aigua, poc a poc; esquivant les roques i niells, mirant la flora exuberant, les algues, la fauna marina d’oblades, algun sard, algun serrà, ... és un plaer indescriptible que, avui encara, es pot gaudir. Un plaer que cal agrair eternament a la gent de la comarca i de l’Agrupació Excursionista de Palafrugell que  varen defensar tot l’entorn de la picota del “progrés” malentès que impulsava l’Ajuntament de Mont-ras, a començaments dels anys 80, quan volia modificar les “normes urbanístiques subsidiàries” per tal de permetre la urbanització del paratge i  la construcció d’un port esportiu, en un projecte que, finalment, no va aprovar la comissió d’Urbanisme de la Generalitat. I també, cal agrair l’actuació, a voltes contundent, dels ecologistes de la plataforma Salvem el Crit que, a finals dels anys 90, tornaren a defensar l’entorn de la cala davant dels abusos ambientals comesos pel senyor Joan Lao al fer obres sense permís (amb piscina inclosa) i tallar molts pins i part de la vegetació autòctona a la seva propietat;  la històrica finca de Can Barella,  feta pel Nicholas Woevodski a mitjans del segle passat.
vista general de la cala del Crit i de la cala de la Font Morisca

Al sud del Crit hi ha la minúscula caleta de la Font Morisca, a la qual s’hi accedeix a través d’una petita escletxa a la roca anomenada el Trau. La font avui, per desgràcia, ha desaparegut per efecte de les alteracions produïdes a la mateixa finca de Can Barella, que ha contribuït a assecar-la i a malmenar el delicat perfil del breu penya-segat que la coronava. Una llàstima, perquè malgrat que gairebé mai rajava fa molt poc temps encara s’endevinava la seva presència. De tota manera, un bany a la cala, o parar el sol damunt de les seves roques, és sempre un plaer i una garantia d’intimitat marina absoluta.
cala de la Font Morisca

La cala del Crit i la cala de la Font Morisca són, però, dues cales de llegenda. Una llegenda que es perd en els records de l’imaginari popular, en els temps en que en Barbarroja, en Drugut, en Mulei Hassan, i molts d’altres pirates nord-africans, feinejaven per aquestes aigües occidentals de la Mediterrània per tal de robar tot el que podien als nostres avantpassats, de manera similar al que avui en dia fan les grans empreses multinacionals per tot l’Àfrica. En un article publicat a la Revista de Palafrugell el dia 1 de maig del 1975, titulat “Els pirates a Palafrugell i la seva rodalia”, l’agosarat autor F. concretà la data dels fets, que mirarem de relatar breument, en el dia 13 de setembre del 1693. En canvi, Josep Castelló, en el seu meravellós llibre de l’any 2003 “El perfil de la costa”, fa referència a un escrit d’en F. Mascort sobre aquests fets, publicat a un setmanari del Baix Empordà de l’any 1925, sense atrevir-se a posar-hi una data, ni tan sols aproximada. Entre mig de les dues posicions, en Joan Pla, en el seu llibre “Palafrugell, vida i miracles”, transcriu un article del palafrugellenc Jordi Pujol, publicat a una Revista de Palafrugell de l’any 1962, on es diu que els fets degueren passar molt abans, al voltant del 1597, quan es va demanar permís, segons consta en el Llibre de Privilegis de Palafrugell, per a la construcció de la torre de defensa de Calella.  

cap de Planes i les illes Formigues des del Crit
Més o menys, de produir-se (cosa molt normal a l’època) els fets, haurien pogut anar més o menys així: un vaixell amb pirates algerians va arribar cap el tard a la cala de la font Morisca (amb millor recés que la del Crit), ja sigui per l’estat de la mar, per la boira, per buscar aigua (hi havia la font), per cercar  queviures o per assaltar i robar algun mas proper. A punta de clar, una partida d’homes varen pujar a dalt del penya-segat i veieren un mas propici, el mas de Cas Gall Peric.  Després de malferir els amos i agafar tot el que van poder, prengueren a una noia de la casa (diuen la més rossa, la més bonica de les dues filles) com a captiva. Un cop a baix, de nou a  la cala, com que la noia, en mig de forts crits, oposava una tenaç resistència a ser ultratjada pels pirates (la llegenda diu que va mossegar tan fort com va poder un dit del cabdill dels pirates) fou degollada i morta, allà mateix a la cala, la cala del Crit (el crit de la infortunada noia o del pirata mossegat).

El Crit i la Font Morisca. Dues cales de llegenda, per l’origen del seu nom i per la sublim qualitat de l’entorn i de les seves aigües marines. Qui s’hi vulgui aventurar no en sortirà defraudat.


dijous, 20 de desembre del 2012

L’edat d’or





el petit horitzó s’esvaeix en la foscor de la història i la distància on
les muntanyes nevades del nostre nord coronen una plana que
mica en mica s’esmuny caient suaument cap un mar esbraonat
des que els vells grecs i els fenicis descendents de Dido arribaren
amb les seva saviesa plena d’art i de lletres per posar preu a les coses
fent que l’interès tornés esclaus als homes i a les dones
d’aquest país com passa també a les altres pàtries alienes
perduts en l’obediència que sempre han tingut en la remor
des dels temps dels silencis inacabables acompanyats de la cridòria
dels maldestres esclafats pel pes de la civilització aconseguida en
una llum esfilagarsada malgrat l’albada que s’acosta després
de la pèrdua del mantell del cel protector sota uns estels infinits
que probablement ja no hi són però que encara ens enlluernen i
ens ensenyen inexistents imatges imposades a major glòria
d’un poder desconegut i sentit a l’hora de posar la pau
en un primer terme de la distància que separa la justícia
de l’obediència que mica en mica s’allunya de nosaltres en
una nova edat d’or enyorada que ens podria fer lliures en
l’esplendor de la  privada i petita cultura comuna on la gent
de tots els racons es troba en la incerta llunyania
per tal de comunicar el que sent i diu a tothom i per tal que
tot ho sigui fent claudicar els que això ho estranyin i no corresponguin
el que cal de la manera més convenient per a la resta ni que sigui
a prop o lluny perquè tot ja s’haurà fet petit i proper i les mans
encerclaran un planeta rodó i petit que només vol sobreviure

Cala Estreta i la seva barraca


Què podria dir jo de cala Estreta? Hom pot voltar i rodar, anar a mars llunyans, a platges precioses arreu del món, i quedar bocabadat per les seves meravelles; però al final, voltant i rodant, tornes a casa; i, si a casa tens unes cales com les que hi ha entre el cap de Begur i La Fosca, doncs, que voleu que us digui!  Cala Estreta és un d’aquests paratges de casa nostre imprescindible. Per a la gent de Palafrugell, Mont-ras i Palamós, és un indret entranyable. És força conegut, però no m’han puc estar d'anar-hi i parlar-ne.
la barraca de cala Estreta

La cala és un dels racons de mar més petits i més bonics que he pogut contemplar i gaudir. És com una piscina oberta al mar per una punta, com un embut (d’aquí li ve el nom d'Estreta) que  mira cap a xaloc. L’aigua va i ve lentament, a poc a poc, gairebé sempre està com un mirall que et crida a mirar-te, a capficar-te sense por en la seva lleu fondària. I és que, a dins de la minúscula caleta el mar li costa molt d’entrar-hi, talment sembla que li té un cert respecte. Per la orientació, per la protecció que li donen les pinedes que l’envolten pel costat de tramuntana, a cala Estreta i a la cala que la segueix, la d’en Remendon, el sol  (i el bany, si es vol) està assegurat la major part dels dies de l’any. Els i les banyistes, de totes les edats i condició, gaudeixen del paratge i del seu mar, molts completament nus, i és que l’indret de fa molts anys és un paradís pels nudistes; i pels no nudistes, també, ja que aquí, en aquest sentit, encara avui el civisme està de moda.
vista de la cala en forma d'embut

Per anar-hi cal anar amb cotxe cap a la cala de Castell. Passat el càmping Benelux, a uns cinc-cents metres,  el camí es divideix: el de la dreta va fins a Castell; el que segueix recte ens conduirà fins el sector de les cales del Cap de Planes, on hi ha cala Estreta. A l’estiu, haurem de deixar el cotxe a l’aparcament de Castell, donat que el camí de les cales i que arriba fins a Calella de Palafrugell està tallat pel risc d’incendis. No té pèrdua, les indicacions són suficients.  La cala té una barraca que en els seu moment fou un refugi pels pescadors.   Sembla ser que la van construir en Florèncio Mayola i en Rossendo Parals, tal i com és ara, l’any 1935; segons consta en una documentació del mateix Mayola, esmentada a la revista Es Còdol del 1 de juny d’aquest any 2012. Però, de fet a l’Arxiu de Palafrugell hi ha documents que parlen de que un tal Bernat Simon, el llunyà any del 1531, al que avui coneixem com cala Estreta hi tenia una “botiga”, és a dir una mena d’estança on els pescadors hi guardaven els estris de pesca. De fet, és lògic, la situació de la cala, una mica a redós i de bon entrar en barca, davant les Illes Formigues i a mig camí entre Calella de Palafrugell i Palamós, era un lloc ideal per reposar els corallers que feinejaven a l’Illa (les Formigues) o per tal que els pescadors anessin a llevar els seus ormeigs de pesca, o, senzillament, per guardar-se de la mar quan feia mal temps. El domini de la barraca corresponia, doncs, a l’Agrupació de pescadors, els quals contribuïen al seu manteniment amb una taxa anual de 15 pessetes. Més endavant, cap els anys 50, amb la motorització de les barques de pesca, decaigué l’ús de la barraca. Aleshores, s’abaixà el preu de la taxa fins a 5 pessetes, mirant de diversificar la seva utilitat. A partir de llavors, l’ús principal passà a ser el de un lloc de xefles, dinars, fregides de peix, festes, cantades i cremats, .... I així s’arribat fins avui, malgrat que pel bon ús de la barraca, ara, roman tancada i cal demanar permís i clau a l’Ajuntament de Palamós, que es qui avui ostenta el seu domini.
vista general de cala Estreta i cala Remendon

Recordo però, que no fa pas gaire temps,  la porta encara era oberta, amb la taula i els bancs per seure, el fogó, les lleixes amb l’ampolla d’oli, la sal, alguns queviures que havien deixat els darrers estadants, una mica de llenya en un cantó per poder fer foc a la llar, ...... feia bo de veure i pensar que vivim en un món culte i civilitzat. Bé les coses sempre canvien, encara que ben mirat, el paratge de mar de cala Estreta i les altres cales que l’acompanyen des de temps immemorial no deu haver canviat massa al llarg dels anys. Avui segueix essent, com ho era en el temps del corallers, un lloc de privilegi a l’abast de tothom.    

diumenge, 16 de desembre del 2012

Les Enteses de Progrés Municipal a les comarques gironines: una interpretació partidista


Per tal d’estudiar el comportament electoral de les Enteses de Progrés Municipal (EPM’s) a les comarques gironines, partirem d’un seguit d’hipòtesi de treball plantejades per inducció que després mirarem de verificar atenent els resultats electorals de les Enteses propiciades per l’esquerra social, representada per Iniciativa per Catalunya-Verds i  Esquerra Unida i Alternativa (a banda dels grups totalment independents, de les PM impulsades pel PSC-PSOE i dels Acords Municipals defensats per ERC) a les diverses localitats gironines; per tal de fer-nos, després, una pregunta fonamental: és positiu pel creixement polític d’ambdues formacions de la coalició de l’esquerra social (ICV i EUiA) del nostre país aquesta renúncia, aquesta opció de sumar esforços amb gent independent (o no, perquè a voltes s’hi sumen simpatitzants d’altres formacions) per tal de poder tenir una major incidència social i electoral a nivell de cada localitat? 

Algunes de les idees que volem verificar són:

-          Hi ha una relativa independència, pel que fa als resultats electorals, del comportament electoral de les EPM’s a nivell local respecte del comportament electoral de la coalició a l’àmbit nacional i estatal

-          Inicialment, és necessària una condició, algun fet important o alguna dinàmica local extraordinària, per tal que les EPM’s puguin reeixir. Amb el pas del temps, i amb la superació dels esdeveniments locals o la normalització de la política local institucional, hi ha una tendència a l’estancament i al declivi de les EPM’s

-          Com més important és la demografia de la població més difícil és l’arrelament de les EPM's; i, en qualsevol cas, hi ha una relació menys directa entre el comportament electoral a nivell de les municipals i el comportament electoral a les conteses d’àmbit nacional o estatal a mesura que creix la demografia del municipi

-          L’obtenció d’uns bon resultats electorals sempre vam vinculats a una bona tasca organitzativa i mediàtica, ja sigui a nivell de les EPM’s com a nivell de la pròpia organització local

Ens referirem, per tant, a les EPM’s de les comarques gironines (malgrat que, per les dades obtingudes, es podria fer referència a la totalitat de les que hi ha a nivell de Catalunya). És clar però que, no pot haver-hi una norma comuna, una conclusió unívoca, per a totes elles. L’origen de l’EPM, l’estructura socioeconòmica de població, la dinàmica poblacional, etc. fan que cada localitat sigui diferent. És el cas, fora de les nostres comarques, de poblacions com Altafulla i Torredembarra, al Tarragonès; de La Granada, a l’Alt Penedès; de Cubelles, al Garraf; de Sant Sadurní d’Anoia, a l’Anoia; d’Abrera, Pallejà, Sant Climent de Llobregat o de Santa Coloma de Cervelló, al Baix Llobregat; d’Argentona, Tiana, Sant Cebrià de Vallalta o Vilassar de Dalt, al Maresme; d’Almacelles o Alpicat, al Segrià; ...  per no parlar d’altres poblacions encara més petites com Olesa de Bonesvalls, Torrelles de Foix, Collbató, Balenyà, la Palma de Cervelló o Sant Pere de Torelló, entre altres.

Com no podia ser d’altra manera, a les nostres comarques, enfortir la pròpia organització, fomentar el debat i la participació, i presentar-se a les diferents conteses “per lliure” ha estat una constant en els darrers anys, en tant que intenció de treball. És a dir, sense oblidar la ideologia pròpia, propugnar l’establiment de plataformes cíviques ciutadanes que permetin afrontar d’una manera més plural i més àmplia les conteses electorals a nivell municipal, per superar la tradicional barrera electoral del 4 o del 5%, que de fa temps té l’esquerra social a Girona, és una constant. Així, s’han fet plataformes d’entesa ciutadana a localitats com Maçanet de la Selva, Riells i Viabrea, Riudarenes o Sant Hilari Sacalm, a la Selva; a Cassà de la Selva, Llagostera o Sant Julià de Ramis, al Gironès;  a Cantallops, Castelló d’Empúries, Navata o Saus, Camallera i Llampaies, a l’Alt Empordà; a Palafrugell i Palamós, sense oblidar-nos de petits municipis com ara Torrent, Regencós o Colomers, al Baix Empordà.

Els estudiarem als efectes de comparació dels resultats electorals i de la seva implantació.

Quadre 1: Comparatiu dels resultats electorals de les EPM’s  gironines a les eleccions locals i de la coalició ICV-EUiA a les eleccions al Congrés i al Parlament (1)

localitat – circumscripció electoral – nom de la candidatura
Cens
Mnp.
2007
Cong.   2008
Parl. 2010
Mnp.
2011
Cong.
2011
Parl.  2012
Nom de la Entesa
2011
% -vots
% - vots
% - vots
% - vots
% - vots
% - vots








Alt Empordà-Girona


3,21%
4,07%

5,48%
5,03%








Cantallops
247
-
3,23%
2,78%
29,95%
2,61%
3,52%
Unió per Cantallops-Entesa


5
4
65
4
6








Castelló d’Empúries
5617
15,4%
3,12%
3,91%
5,68%
4,03%
4,56%
Entesa per Castelló i Empuriabrava (2)

463
92
97
170
113
136








Navata
819
-
3,27%
6,13%
20,35%
9,58%
5,75%
Alternativa per Navata-Entesa


17
34
116
55
37








Saus, Camallera i Llampaies
580
55,80%
7%
7,83%
42,58%
8,46%
7,67%
Grup Independent-EPM-Entesa

279
31
31
195
34
36








Baix Empordà-Girona


3,21%
4,78%

5,48%
6,08%








Begur
2947
13,34%
3,61%
5,28%
5,44%
6,19%
7,45%
Independents Begur i Esclanyà-Entesa

259
71
88
104
115
147








Colomers
156
61,21%
20%
10,91%
72,2%
18,18%
6,01%
Independents pel Progrés de Colomers

71
28
21
73
22
8








Palafrugell
14526
26,33%
2,56%
4,71%
13,93%
4,86%
5,70%
Entesa-Junts per Palafrugell

2085
240
362
1025
418
533








Palamós
12725
11,19%
2,41%
4,86%
5,63%
5,35%
5,64%
Entesa per Palamós i Sant Joan

793
203
350
384
411
479








Regencós
226
26,88%
4,05%
2,72%
38,65%
9,79%
5,35%
Millorem Regencós-Entesa

50
7
4
63
14
9








Torrent (3)
147
62,30%
1,92%
9%
39,08%
8,82%
2,75%
Torrent per Torrent-Entesa

76
2
9
34
9
3








Gironès-Girona


3,21%
5%

5,48%
6,08%








Cassà de la Selva
6632
-
1,95%
3,22%
5,48%
3,80%
4,11%
Tots per un Cassà Millor- Entesa


90
139
209
159
208








Llagostera
5516
13,02%
2,28%
4,53%
9,62%
5,54%
4,89%
Alternativa per Llagostera

422
80
142
300
182
185








Sant Julià de Ramis (4)
2451
9,64%
2,27%
4,28%
10,05%
5,45%
5,68%
Medinyà-1972 - Entesa

145
38
67
156
90
106








La Selva-Girona


3,21%
5,60%

5,48%
7,66%








Maçanet de la Selva
5021
10,46%
2,43%
5,48%
15,31%
5,14%
6,41%
Nou Maçanet-Entesa

280
69
124
389
140
191








Riells i Viabrea
2952
13,21%
4,41%
6,20%
17,55%
6,33%
9,19%
Riells i Viabrea-Entesa

215
80
102
308
118
183








Riudarenes
1573
-
2,78%
4,66%
4,54%
4,70%
4,21%
Entesa per Riuderenes-Can Fornaca


27
41
52
45
46








Sant Hilari Sacalm
4162
15,55%
2,04%
3,17%
30,63%
5,29%
4,38%
P.Independent de les Guilleries- Entesa

453
56
81
845
124
129









Notes:

(1)     - en vermell es ressalten aquells % que destaquen o que estan notablement per sobre de la mitjana
(2)     - a les municipals del 2011 es presentaren dues altres candidatures d’independents: Unitat I Defensa d’Empuriabrava, que va treure 461 vots, un 15,40%; i Independents per Castelló d’Empúries-PM, que n’obtingué 365 vots, un 12,20%
(3)     – en el cas de Torrent les votacions a les municipals són unipersonals, no a una candidatura tancada
(4)     – a les municipals de l’any 2007 la candidatura anava a nom d’ICV-Entesa

Observacions:

A Saus, Camallera i Llampaies el Grup Independent-Entesa treu uns bons resultats a les municipals, en tant que a la resta de les eleccions els resultats també estan clarament per sobre de la mitjana general (tot i patir la competència de la CUP a les eleccions del 2012 al Parlament)

A Cantallops, Navata, Cassà de la Selva i Riudarenes es presenten Enteses per primera vegada a l’any 2011, amb uns resultats discrets a Cassà i Riudarenes i amb bons resultats a Cantallops i Navata. A la resta de les eleccions no es nota cap efecte, malgrat que a Navata sembla que a les eleccions al Congrés del 2011 es va notar l’èxit de les municipals, tot i que en les eleccions al Parlament del 2012 torna a baixar el número de votants per la presència de la candidatura de la CUP

A Palafrugell, i especialment a Palamós, Llagostera, Begur i Torrent, l’Entesa perd força a les eleccions municipals. Tret d’una mica a Begur, no s’observa cap efecte positiu sobre a la coalició ICV-EUiA a les eleccions al Congrés i al Parlament

A Colomers i Regencós el vot a l’Entesa a les municipals està a la banda alta degut a la personalitat i a la pluralitat de les candidatures. Pel que fa a la resta de les eleccions el vot està per sobre la mitjana comarcal a Colomers i per sota a Regencós, probablement degut a la diferent coneixement i incidència social dels candidats (en poblacions molt petites uns quants vots fan variar molt el %)

A Maçanet de la Selva es veu una tendència positiva de l’Entesa a les municipals. I malgrat que els resultats a les eleccions al Congrés i al Parlament estan per sota de les mitjanes de la comarca  s’observa una línia ascendent

En el cas de Riells i Viabrea i a Sant Hilari Sacalm hi ha una tendència positiva de les Enteses  a nivell de les eleccions municipals; especialment a Sant Hilari. S’observa una tendència a un creixement moderat en les eleccions al Congrés i al Parlament a Sant Hilari i més acusat a Riells i Viabrea, per sobre de les mitjanes de la Selva

Conclusions:

1r.- Hi ha municipis mitjans, com ara Llagostera, o inclús més gran, com ara Palafrugell que, malgrat haver obtingut un èxit esclatant en el seu moment inicial, vinculat a una determinada situació de crisi institucional o social a nivell local, més endavant els resultats han reculat ostensiblement (cosa que és pot entendre com a normal si ho comparem amb els resultats de les diferents Enteses per tot el territori); però que, històricament, ens atrevim a afirmar que no ha propiciat cap creixement acceptable a les altres conteses electorals (Parlament i Congrés) a nivell de la coalició. Per exemple, a Palafrugell a les municipals l’Entesa treu un 26,33% i un 13,93%, els anys 2007 i 2011, en tant que a les Generals del 2008 i del 2011, ICV-EUiA, treu un 2,56% i un 4,86%; i al Parlament, l’any 2010 treu un 4,71% i el 2012 un 5,70%; quan les mitjanes de Girona a les Generals i del Baix Empordà al Parlament eren de 3,21% i 4,92%, i 4,78% i 6,08%, respectivament. O sigui, sempre estan per sota de la mitjana. En un altre municipi mitjà-gran, com Palamós, amb pitjors resultats a les municipals, el nivell a les altres eleccions és molt similar.

A un nivell inicial més inferior, Castelló d’Empúries va obtenir uns acceptables resultats a les municipals del 2007 (463 vots, un 15,34%) ; resultats que, després, no ha tornat a repetir. Pel que fa a la resta d’eleccions, estan sempre el mateix baix nivell de les mitjanes de la comarca (4-5%)

De manera similar, en altres petits municipis l’Entesa obté uns bons resultats a nivell municipal però, en canvi, a nivell del Congrés o del Parlament l’elector vota el seu partit tradicional. És el cas de Torrent, o de Regencós, on Millorem Regencós-Entesa, obté els millors resultats de totes les formacions a les municipals del 2007 i del 2011, amb un 26,88% i un 38,65% dels vots, respectivament. Però, tant a Torrent com a Regencós, la coalició ICV-EUiA cau a les Generals  (4,05%, l’any 2008 i 9,79%, el 2011) i a les eleccions al Parlament (2,72%, l’any 2010 i 5,35%, el 2012). Aquest cas de Regencós és il·lustratiu del sentit del que dèiem a dalt de tot, tota vegada que el cap de llista de comarques gironines de la coalició ICV-EUiA en les eleccions al Parlament del 2012 és el mateix cap de llista de l’Entesa a nivell municipal: el 2011, a les municipals, sobre un cens de 226 electors, va rebre 63 vots; a les eleccions del Parlament del 2012, ell mateix rep 9 vots.

A Cantallops, tot i que es presentà la candidatura d’Entesa per primer cop a l’any 2011, sembla passà el mateix: es treuen uns bons resultats a les municipals, però no es nota cap efecte a la resta d’eleccions.

En altres municipis, com ara Sant Julià de Ramis, el vot a l’Entesa està a la banda baixa; i baixos són, també, els resultats a les altres eleccions. El mateix passa a municipis on l’Entesa es presentà per primera vegada a l’any 2011, com ara a Cassà de la Selva i Riudarenes.

2n.- Hi ha, en canvi, algun municipi mitjà, com ara Maçanet de la Selva, on l’Entesa sembla tenir una tendència creixent a nivell de les eleccions locals; o algun municipi més petit, com ara Begur, on l’Entesa, tot i que perd força a nivell local, a les altres conteses electorals el vot creix lentament. A les municipals del 2011 Nou Maçanet-Entesa treu un notable 15,31%, en tant que a les Generals del 2011 ICV-EUiA treu ja un 5,14% i a les eleccions al Parlament s’aconsegueix un 5,48% el 2010 i un 6,41% el 2012, encara per sota la mitjana de la Selva del 5,60% i 7,66%, respectivament. En el cas de Begur, l’Entesa cau del 13,34% del 2007 al 5,44% del 2011, en tant que la coalició millora tant a les Generals (del 3,61% al 6,19%), com a les eleccions del Parlament (del 5,44% al 7,45%), sempre per sobre de la mitjana del Baix Empordà i Girona.

En el petit municipi de Navata es presentà Alternativa per Navata-Entesa l’any 2011 amb uns bons resultats (20,35%). A partir d’aquí, sembla notar-se l’efecte a les altres conteses electorals: 9,58% a les Generals del 2011, tot i que baixa fins el 5,75% a les del Parlament del 2012, per efecte de la presència de la CUP.

3r.- Hi ha municipis on a nivell de les eleccions municipals es treuen uns resultats amb tendència al creixement, i això també es tradueix en un acceptable creixement del vot a l’esquerra social a les eleccions al Congrés i al Parlament. És el cas de Riells i Viabrea (13,21% i 17,55% a les municipals del 2007 i del 2011, respectivament; 6,33% a les Generals del 2011 i 9,19% a les eleccions al Parlament del 2012, per sobre de la mitjana del Gironès i de la Selva, del 5,48% i el 7,66%, respectivament); i en menor mesura a Sant Hilari, que passa del 2,04% a les Generals del 2008, al 5,29% de les del 2011; i del 3,17% de les eleccions al Parlament del 2010 al 4,38% de l’any 2012.

4t.- Hi ha municipis com Saus, Camallera i Llampaies, on l’esquerra social sempre obté uns bons resultats, clarament per sobre de la mitjana. S’obtenen uns bons resultats a les municipals (55,80% i 42,58%, el 2007 i el 2011, respectivament) i també són bons els resultats a la resta de eleccions on es presenta la coalició ICV-EUiA (7% i 8,46% a les Generals del 2008 i 2011; i 7,83% i 7,67% a les del Parlament del 2010 i del 2012, respectivament)

Hi ha altres petits municipis on la pròpia personalitat del cap de llista ha produït al llarg dels anys un corrent d'opinió favorable a l’esquerra social, i això s’ha anat reflectint en un bons resultats a les diferents conteses electorals, malgrat que no podem afirmar que en el seu origen es puguin qualificar ben bé com a Enteses. És el cas de Colomers; i de Vall-llobrega en un altre format que no és estrictament d’EPM.

Resum:

A la vista d’aquestes conclusions, podrem donar unes respostes a aquelles primeres hipòtesis plantejades d’una manera més o menys intuïtiva:

A - Hi ha una independència “relativa” pel que fa els resultats electorals que obtenen les Enteses i els que obté la coalició ICV-EUiA, atenent a les característiques pròpies de cada contesa electoral. Aquesta independència relativa  s’incrementa en la mesura que creix la demografia de la localitat.

B - Atenen les experiències de Llagostera i Palafrugell, per una banda, o de Palamós i Begur, per una altra, queda clar que, per a l’èxit inicial de la candidatura d’Entesa és necessari l’existència d’algun fet local o institucional extraordinari que el faciliti. Després, la continuïtat dependrà de factors diversos; però, de ben segur que, una demografia important dificulta el manteniment del nivell electoral de l’Entesa, i un major coneixement dels candidats; en tant que, un marc demogràfic més petit, pot ésser un factor positiu (exemple de Colomers; Vall-llobrega; Saus, Camallera i Llampaies, ...)

C - El factor demogràfic esdevé molt important, tant pel manteniment de l’Entesa, com per l’efecte sobre la resta de les eleccions. No és determinant, doncs en poblacions petites com ara Torrent, Regencós, Cantallops o, encara que sigui una mica més gran, com és el cas de Riudarenes, no es nota cap efecte positiu. Però, en canvi, en petits municipis com Colomers, Vall-llobrega o Saus, Camallera i Llampaies l’efecte és clarament positiu; i també és positiu en municipis una mica més grans, com ara a Sant Hilari i Riells i Viabrea. Una mica menys, però, també es nota a Maçanet de la Selva i a Begur. A partir d’aquí, en municipis més grans, l’impacte positiu de les Enteses pels resultats de la coalició ICV-EUiA són inapreciable.

D – Encara que sembli una obvietat, és clar que, a banda de les apropiades condicions inicials, és del tot punt necessària una bona tasca d’organització, impuls i comunicació del projecte d’Entesa. L’èxit de les Entesa a Llagostera a l’any 1999, o els de Palafrugell i de Saus, Camallera i Llampaies a l’any 2003 es deu en bona part a aquest fet. Després serà la continuïtat en el treball organitzatiu, el manteniment del prestigi i del carisma dels candidats, el compliment dels objectius proclamats i aconseguir una bona comunicació I inserció en la vida local, els elements que marcaran les tendències a seguir.

Finalment estarem en condicions d’albirar una resposta a aquella pregunta inicial:

En poblacions petites el plantejar-se participar en les eleccions locals amb el format d’Entesa de Progrés Municipal sempre és positiu. Com més petita és la localitat, especialment en àmbits rurals o no urbans, el participar en la política local en el marc d’una Entesa pot servir, a més de fer un bon treball comunitari, per poder pregonar de manera oberta i franca les idees de progrés, justícia  i canvi social que mouen a fer política a l’esquerra social d’ICV i d’EUiA. En la mesura que els candidats obtinguin un reconeixement popular de la seva feina, els resultats de la coalició a mig i llarg termini es veuran incrementats. El votant sap diferenciar l’àmbit de la votació, però el seu vot sempre està condicionat, sempre és una barreja d’ideologia, utilitarisme més o menys racional, empatia personal, i adhesió simbòlica i mediàtica. 

Com més gran és la població més dificultats hi haurà per difondre el discurs polític alternatiu de l’esquerra social. En qualsevol cas, dependrà de la capacitat de mobilització, comunicació i organització de la pròpia agrupació o assemblea local, no ja de l’Entesa, sinó del grup polític d’ICV o d’EUiA, el que els resultats a les eleccions al Congrés o al Parlament siguin més o menys positius. En qualsevol cas, des d’un punt de vista “partidista”, tal i com dèiem en el títol, sembla que hi ha un màxim demogràfic on serà més convenient el treball polític només a l’àmbit de la coalició, que no pas en el d’una EPM. Aquest màxim, pels resultats estudiats, en principi no anirien gaire més enllà de poblacions superiors als 20000 o 25000 habitants. De tota manera, caldrà aprofundir en aquest tema a partir d’un estudi que complementi aquest, un estudi que hauria de tenir en compte, a més dels resultats obtinguts en aquest anàlisi de les EPM’s, els resultats i l’evolució del vot a l’esquerra social en aquelles localitats on hi ha alguna assemblea o agrupació activa d’algun partit de la coalició i el d’aquelles altres localitats on no ni hagi cap, per tal de posar-ho tot en relació.

Altra cosa és que, avui, en un entorn general de profunda crisi econòmica i social, de canvi en el sistema de valors, de transició cap a un nou model social i econòmic, per construir en comú; avui, quan els partits polítics i el sistema institucional que els dóna suport han deixat d’ésser instruments i marcs de referència únics i veritablement útils per a la ciutadania, sembla convenient que, a banda de treballar per potenciar i unificar l’organització política de l’esquerra social que ha de permetre una millor definició del seu perfil ideològic i social, i per perseguir la hegemonia política i cultural, cal, també, propiciar tots aquells àmbits o plataformes  ciutadanes que permetin sumar voluntats de transformació cap una societat més igualitària, més justa i més lliure; sigui on sigui. Els instruments són necessaris si són útils; si no ho són, cal canviar-los.