venim del no res però tenim somnis
sí,
plens d’anhels i esperances!
somiem
desperts el bell mig de la nit
un cop passat el temps de les pors i els silencis
perduts encara enmig de la humana follia i
plegats cerquem noves mans per retrobar el camí
com volves de neu caient de manera lenta i
constant
com arbres despullats en un paisatge d’hivern
del silenci de les paraules extraviades en la ment
neixen promeses certes d’amor, desig i alegria
dels somnis retrobats en els camins de la nit
i anem cap a la llum de la ma de vells somnis
sí,
plens de voluntats i certeses!
laberíntic despertar al perfum de la vida
bell tornassol de color, força i silenci
enlluernats encara pels llums encesos en la foscor
meravellós miracle que assenyala la fi del viatge
com infants jugant al bell mig dels carrers
com pedres que rodolen cap el pou del passat
de les tremolors atrapades en l’escalfor de l’amor
desperten tel·lúriques i inacabables onades humanes
dels somnis retrobats en els camins de la nit
