La vida neix des del fons de la nostra terra don surt el camí
d’on creix el suro que ens dóna la pela i el futur a la gent corrent
que es mou amb estudiada parsimònia al seu costat ombrat
per tal de treure el millor dels seus tresors esplendents
reproduïts vestits vegetals que són part íntima del nostre ésser
de la cultura que ens modifica i ens emmotlla a una manera de fer
de viure i de veure el dies passats sota la seva ombra esquerdissada
que ha fet de nosaltres els primers i autèntics pioners
del treball posat en comú i de la cultura viva del país
en un vell recull de records i del paisatge del que érem
per després ser com som o volem ser tots plegats avui
el trèiem
el traiem encara
com no podia i com no pot ser d’altra manera
El trèiem amb delicada ma ornada amb el lleu perfil del tallant
pelant la seva fosca pell per tal de cuidar-la i rentar-la
per tal de bullir-la i fer els nostres millors taps en els temps
en que els amos i els no amos anàvem junts (més o menys)
alhora per fer bona la feina i viure d’ella mateixa
feina per fer-ho bé o com si diguéssim amb art i passió
al costat del bosc i al costat del mar i al costat de la platja
quan anàvem a la barraca de l’Iris a trobar-nos plegats
per fer-la petar i endrapar i brindar i fer festa que ho fos
de manera culta i oberta i democràtica i alegre
per després ser com som o volem ser tots plegats avui
el trèiem
el traiem encara
com no podia i com no pot ser d’altra manera
Perquè nosaltres som fills del mar de la humana gavarra
d’unes gavarres que ens donen nom com les antigues barques de pesca
o els recs i les balmes que condueixen les plujanes aigües
des dels cims d’uns petits pujols que ens assenyalen i coronen
fins a la mar calma de la bella Anfítrite on s’hi aboquen
en la plana o en els immensos roquissers després d’un llarg camí
pel bell mig de la seva encatifada coberta verda
plena de pins i de suros i d’escorces i d’arrossars
que alimenten les ones i els peixos i els homes i les dones
i que ens donen la vida que apressadament succeeix
per després ser com som o volem ser tots plegats avui
el trèiem
el traiem encara
com no podia i com no pot ser d’altra manera
