 |
| cala d'Aiguablava |
A l’hora de
descriure i posar nom a la natura, a les muntanyes, al mar, llacs, rius
i rierols, a qualsevol indret o accident geogràfic, l’enginy popular no té preu,
és d’una riquesa, d’una fecunditat, extraordinària. En el cas de la nostra
terra - i del nostre mar - passa tres quarts del mateix: el lèxic emprat en la
descripció dels paratges i llocs de la costa és fruit de la barreja dels
costums i dels argots dels pescadors, però també, de la pagesia del rerepaís i
del món del suro (la indústria i el bosc) predominant fins avui a casa nostra. Aquesta
barreja ha estimulat la imaginació popular i la varietat en les arrels de les
paraules, que de la mà de l’abundosa natura, de la història i de l’acció humana,
ha creat una patrimoni lingüístic de primera categoria. I també, trobarem en el
lèxic emprat les arrels lingüístiques del “català
salat”, forma dialectal del català empordanès (1), que avui encara es troba entre molta de la
gent del país, especialment la de més edat.
 |
| es Tramadiu des del Puig de la Cala de Cabres |
La toponímia de
la costa de l’Empordanet serveix doncs - com no podria ser d’altre manera - per
descriure i singularitzar el seu paisatge, i això ens permetrà fer un viatge en l’espai i en el temps per coneixe’l
millor; perquè, si el senyal d’identitat de l’Empordanet és el paisatge, la
costa i el mar són la seva ànima immortal. Hi ha llocs o elements del litoral on, certament, el seu nom prové de la història,
de la localitat o de l’indret proper: és el cas del Cap de Begur, de l’anomenat
Port d’Esclanyà, o de les cales de Tamariu i Llafranc, per posar quatre
exemples; però, normalment els topònims provenen d’una realitat física, palpable
i sensible, d’un fet concret (històric o llegendari), de l’ús tradicional o
servei del paratge, o d’una semblança imaginada o, senzillament, de l’empremta o
record d’un personatge, normalment local. Així, és clar que l’origen esdevé
múltiple i variat, i és una part indestriable de la petjada cultural de la gent
del país i de la nostra pròpia essència humana.
 |
| cala de Tamariu des del sector de la Perica |
Cal dir, primer
de tot, que hi ha alguns noms que es repeteixen diverses vegades, per anomenar
accidents topogràfics similars en llocs diferents. Per exemple, d’esculls
i roques anomenades “la Roja” en trobem una a la cala Gens
(entre Tamariu i Llafranc), a Llafranc; una altra al costat de la Punta d’en
Blanc; i també al Cap Roig de Calella i a sota la cala Estreta, ja en terme de
Palamós. D’altres anomenades “la Negre” ni
han al paratge de S’Ajoc (a Tamariu), i a la cala de la Fosca i a la cala
Margarida, de Palamós.
 |
| la costa del Cap Roig |
I - seguint amb el color - d’esculls coneguts com “Ses Negres” ni han uns a prop del Cap
sa Sal, de Begur, i a la Punta des Banc, d’Aigua Xelida; i també, més avall,
passat Calella, ni han dos més molt a prop de la Punta dels Forcats, i unes
altres Negres a la cala d’en Massoni. I de paratges marins coneguts com “Aigua Dolça” en trobem un a Tamariu i
un altre a Calella, prop del Golfet; i, seguint a l’aigua, en aquest cas “d’Aigües Mortes” ni han a la cala d’en
Gotes (a Aigua-Xelida) i al costat de la platja de Sant Roc, de Calella.
 |
| llevantada a Calella de Palafrugell |
Finalment,
tornant ara a les roques - en les seves formes-, trobem diversos “Castellets” (per la similitud dels esculls amb la torre d’un petit castell) al
llarg de la nostra costa: un a la platja d’en Malaret, a prop d’Aiguablava; dos més entre Tamariu i
Llafranc (un a la cala d’en Roig i un altre a la cala Pedrosa); dos més a prop
dels Forcats de Calella (el Castellet o Calçotets d’en Niell i el Castellet
d’en Sais) i un altre al costat del cap Roig (es Castellet des Falcó). L’aigua
i les roques marines es donen la mà en una simfonia polifònica, meravellosa i inacabable.
 |
| les Illes Formigues des del Cap de Planes |
Després d’aquest
primer advertiment en farem un segon: el seguit de noms que anirem desgranant
no pretén ser exhaustiu. Hem trobat algun escrit (2) que ja es cuida de fer-ho;
el detall de tots els mots aplicats per esmentar la geografia del nostre litoral es pot fer
–segur- molt feixuc. El que ens interessa es posà sobre la taula la riquesa del
vocabulari popular, la seva originalitat i, gairebé sempre, el seu encert.
 |
| cala Moreta i la cala de l'Illa Roja |
Farem doncs
aquest viatge imaginari cap el goig i el coneixement, des de Begur a Palamós; un
viatge òbviament possible per mar però més difícil, per no dir impossible, de
fer per terra (3), per la falta de continuïtat d’un veritable camí de ronda, sempre reivindicat i
mai aconseguit. I parlarem de noms, de la nomenclatura de llocs i d’indrets que
ens recorden una realitat física o una
existència concreta, del passat o del present: com ara, la Illa Roja, la Roca Negre, la platja de
sa Riera, els esculls i el rec de Ses Negres o la cala de sa
Tuna, al litoral del Cap de Begur;
o la cova de la Gavina (sempre
omnipresents), a la meravellosa cala Marquesa, i la minúscula platja de la Font o la cova del Doll, a Aigua Xelida; també en
aquest sector, un xic més proper de Tamariu, hi trobem la roca de sa Rubia o la cala Pedrosa; i més avall, la Punta
del Pinell, la Punta Negra i l’Illa Blanca, o el mateix Cap de Sant Sebastià, a tocar a
Llafranc; després, anant cap a Calella, hi ha la Punta de la Torre i la Punta
dels Tres Pins; i el Cap Roig, el
Cap i la Punta del Terme (o de Planes) i la cala dels Canyers, entre Calella i Castell; i la mateixa platja de Castell o la cala de S’Alguer, a prop de la cala de
la Fosca, ens recorden que la toponímia sovint està emparentada amb l’entorn
més immediat.
 |
| el Pa de Pessic |
En altres
ocasions, el nom vol reflectir més aviat una realitat relativa, simbòlica o aparent: la Punta Espinuda, la Punta
Llarga o les cales d’Aiguafreda,
Platja Fonda i Aiguablava, a Begur; o l’esquerda bufadora de sa Roncadora, la cala Llarga
i la cala Ventosa, o la mateixa cala d’Aigua Xelida, en són una mostra.
 |
| el rec de ses Negres |
A Tamariu, trobem la minúscula cala d’Aiguadolça;
i a Calella, el Port Bo, la Punta dels
Forcats, Aigua Dolça o la meravellosa
cala del Golfet. Entre els termes
marins (encara disputats) de Palafrugell
i Palamós tenim les Illes Formigues
(Illa Gran, sa Corba, sa Planassa i l’escull Llagoster) i les meravelloses cales del Cap de Planes (cala Bona, cala de Roca Bona i cala Estreta); o la cala de la Fosca i el Cap Gros, ja tocant a Palamós. Una interpretació singular i la mateixa subjectivitat
humana en la qualificació del paisatge esdevenen, en aquests casos,
determinant.
 |
| la platja de sa Vinya Espatllada |
També, els noms pot
provenir de la història, d’un fet
concret, històric o no, sovint més propi de la llegenda que de la realitat.
És el cas de l’Illa de Mal Entrar i
el sector marí conegut com sa Nau Perduda, a prop del Cap sa Sal;
del Port Pelegrí, de Calella, i de
la Banyera de la Russa (4), al sud
del Cap Roig; o dels esculls dels Moros
i les
cales del Crit i la Font Morisca (5), a prop del Cap de Planes.
 |
| cala Marquesa, amb la Catedral |
Sovint, també, la
toponímia reflecteix un una utilitat concreta
o un ús o motiu mariner: És el cas
de sa Llosa des Fanguejadors, el Cap des Forn, el Golfet de les Mines, el Cap
sa Sal o la Punta es Plom (6), entre
sa Riera i sa Tuna; o el Cau dels Neros
i la recòndita i amagada platja des
Falcó o de sa Vinya Espatllada
(quina delícia de nom!), a tocar el Cap de Begur; o el mateix Port de Fornells, sobre Aiguablava. Més avall, cap a Aigua Xelida, trobem la
inaccessible cala de Cabres i la perillosa
(tancat l’accés per terra, degut als accidents i al mal estat del camí d’accés.
Quina sorpresa!) cala Sorellera; i la cala
dels Gómbits, a Tamariu.
 |
| la Punta del Burro amb els Amaradors |
I seguim per sobre de la cala del Gamarús (amb el seu es Bufador, que funciona els dies de
mar de Llevant) trobarem els bells paratges de tota la costa de la Musclera, i dels Amaradors, el Pescador de la
Son i s’Eixugador, ja a la
Pedrosa. Després, la cova del Tabac
ens recorda l’època del contraban; i més avall - ara ja som a Calella - trobem la
platja del Canadell; i seguirem el
nostre viatge, i passat el Cap de Planes, a banda i banda de la cala dels
Canyers, trobarem la cala Corbs (amb
la seva piscina natural i l’aigua marina de color turquesa) i la cala Senià (gairebé sota el domini exclusiu de la família
Ferrer-Salat); per anar a trobar el foraió conegut com el Trenca Timons i la roca de les
Julivies, ja a la cala de Castell. Més al sud, cap a Palamós, al Cap Gros,
si la busquem, trobarem la petita cala
de la Sardina.
 |
| la cala del Gamarús (amb es Bufador) |
Però, on l’enginy
popular esclata en tota la seva vigoria i singularitat és el moment de batejar
el lloc, l’indret, l’element concret de la costa, a través d’una idealització sovint mítica del paratge, com quan sentim parlar d’es Caganer des Duc, la cala
del Rei i el Bany de la Sultana ,
ben bé a tocar de la platja de sa Riera; o la cala Marquesa, d’Aigua Xelida, i dins de la mateixa cala, uns racons coneguts -
per la seva magnificència - com la
Catedral i la Sagristia o, en
contra - per la seva estretor-, com el rec dels Arbres o sa Claveguera,
 |
| la cala Gens o cala del Cau |
o bé per
una representació física idealitzada,
especialment a l’hora de batejar indrets, roques i esculls, com és el cas de les
roques anomenades es Ulls de Llop i
el Pa de Pessic, a prop de sa Riera;
o sa
Capelleta i l’illa de sa Pega,
entre el Cap des Forn i el Cap sa Sal; o la Punta des Mut, a Aiguablava; també, la roca d’en Pla i la Punta del
Bisbe, o la roca de la Dona Marinera,
a Aigua Xelida; i la Punta del Burro,
a Tamariu, des d’on podem també anar cap a la
Cuina, allà a la Musclera; o bé seguir fins els niells anomenats la Galera, la Poltrona, el Llençolet
i el Cavall (altrament dit l’Stalin), a la cala Pedrosa; i costa avall trobem l’indret conegut com la Casa de la Vila (quin enrenou, no!), el
Cap dels Frares, la Punta del Filferro i el niell de sa Paparina, a prop de la cala Gens; i
també, els esculls coneguts com la
Sabata o el Cavall Bernat (o
Carall Bernat), a prop del Cap de Sant
Sebastià, a Llafranc.
 |
| la cala d'en Massoni |
I després seguim cap els esculls de sa Trona, es Conill, es Burro, es Caganer, es Còdol i sa Foradada (carai!, ni ha per tots els
gustos), a Calella; o la Xemeneia,
del Cap Roig; per anar a parar a la cala
del Vedell, o els niells de la
Cadena i el Bressol, ja baixant
cap a Senià i Castell. Finalment, les roques anomenades el Cargol, el Queixal i el Morro del Vedell, a la Cala de Santa Margarida, de Palamós, són
representatives d’aquesta riquesa lingüística inacabable. El nostre magí, per
uns moments, ha fet un viatge meravellós cap a un imaginari desconegut que ens fa
tancar els ulls i ens emplena de pau, de llum i de color.
 |
| la cala del Crit |
 |
| el color blau "Corbs" de la cala |
I seguim: la Punta de
n’Estela, el Salt de Romaboira (7)
o la cala d’en Roquer Ermità (8), a
prop de Llafranc; i el Port de
Malaespina, la platja i el Port d’en
Calau, o els esculls del Castellet o
Calçotets d’en Niell, a Calella; i també, la Punta i la cala d’en Massoni, la Punta d’en Garol o la cala
d’en Remendon, entre el Cap Roig i la platja de Castell, completen aquest
apartat dedicat a personatges no sempre del tot il·lustres.
 |
| la cala dels Canyers |
 |
| els esculls de Senià, sota el Puig d'en Roure |
 |
| el Cap Gros amb la cala de Castell |
(1)
“Coses
sentides. El parlar de Palafrugell”, Ed. Baix Empordà
(2)
- “Un
assaig de nomenclatura dels accidents topogràfics de la costa compresos entre
Palamós i la platja de Pals”, a Revista de Palafrugell, de 1-03-1973
(3)
-
veure “Recuperem els camins de ronda de l’Empordanet”, en aquest mateix blog
(4)
- veure
“el mirador i la Banyera de la Russa”, en aquest mateix blog
(5)
- veure
“El Crit i la Font Morisca: dues cales de llegenda”, en aquest mateix blog
(6)
-
veure “La costa de Begur: la costa de les mines”, en aquest mateix blog
(7)
-
veure la Revista de Palafrugell, pl. 22,
de 1-11-96, article que parla d’en Ramon Boira
(8)
- veure
“El perfil de la costa de l’Empordanet”, de Josep Castelló, Ed. Baix Empordà,
on trobareu molta informació sobre els topònims
(9)
-
veure topografia de l’Institut cartogràfic de la Generalitat de Catalunya, i
les fonts esmentades a les notes 2 i 7
