 |
| ses Negres |
Anar a ses Negres
és fer un viatge a una part de la costa de Begur que impressiona, primer, i
enamora, després. Des de terra estant, l’accés és limitat i parcial, i un xic perillós.
Sortint des de la banda de sa Riera, des del Rec d’en Gara, concretament, després
d’un primer tram de camí prou ben arreglat, la resta del camí esdevé un sinuosa
-encara que petita- “muntanya russa”, plena de còdols inestables i matolls
punxeguts. I, si volem anar-hi per mar (que, quan puc, és la meva opció
preferida) haurem de vigilar per tal de no topar amb les abundoses restes
minerals que espurnegen l’aigua d’un mar de color blau fosc, ennegrit, i que
conformen una veritable tartera marina.
Tant és així que, per anar-hi cal anar
en compte amb el tipus d’embarcació que ens acompanya: com dèiem, els niells,
els fraus, les roques i els foraions són abundosos, i els agrada amagar-se sota
les onades que, de manera gairebé constant, festegen amb la sinuosa silueta del
negre roquisser. Sembla que el color i la fredor de ses Negres s’encomani a
l’aigua i al nostre mateix esperit. Aventurar-se a anar a ses Negres, per mar o
per terra, impressiona: el color negre
de les roques, del mar; l’inacabable batec de les onades, la constant fressa
marina, l’imponent penya-segat, ...; tot
plegat encongeix l’ànim del més ardit. Una costa desèrtica i solitària plena,
però, de records i del treball d’un munt d’homes i dones que aquí s’hi ha
deixat la pell, una suor que transformà l’antic perfil mineral per treure, com
a tants altres llocs del món, la sal de la terra (i, en aquest cas, del mar).
 |
| boca d'entrada a una antiga mina al Cap d'es Forn |
Estem davant una veritable “cantera marina”, és el que jo he anomenat la “costa
de les Mines” (1). Mines a mar obert!, de les que encara queden rastres i
senyals, de manera especial en el nom de
la seva singular geografia: Golfet de les Mines, Cap des Forn, ses Negres, Cap
sa Sal, i més enllà, la Punta es Plom, ... Noms que ens recorden, una època de
feina i de trànsit: illa de sa Pega, illa de Mal Entrar, Faralló Negat, sa Nau
Perduda, s’Abell, ...Tot i això, si anem amb un caiac gaudirem d’allò més. Poques
sensacions he trobat millor que deixar-te
portar pel suau balanceig de les Calces d’en Bussanya o endinsar-te a la pau
que es troba – si el mar ho permet – al Rec de ses Negres, aquí hi ha una
sensació mística, gairebé religiosa: el roquisser fosc i escarpat, la calma de
l’aigua, el fons lluminós i la frescor permanent d’aquesta meravellosa piscina
natural transfigura l’esperit; entrem en
una dimensió que no té preu, només s’ha de gaudir i viure. I si anem per terra,
fer una aturada a la pineda del damunt del Cap des Forn i guaitar el paisatge del mar de ses Negres, ben
bé a tocar, i el del mar de les Medes, una mica més lluny, o reposar el capdamunt del mateix Rec de ses
Negres, i contemplant aquesta meravella marina, són sensacions difícils d’oblidar
i fàcils de gaudir i recordar.
 |
| el Cap d'es Forn |
Però, bé, avui toca anar a ses Negres. M’agrada
fer, només, el tram de costa que va des del Rec d’en Gara fins a Aiguafreda;
que no és que sigui massa llarg, però, pel seu interès geològic i paisatgístic
i una mica per la seva dificultat, pega la pena no fer-lo amb masses presses. El
camí és esmunyedís i molt poc transitat, i cal fer-lo poc a poc. Hi vaig motoritzat
fins a l’inici del carrer de s’Antiga, on al principi del carrer de la Cova de
la Sal hi ha prou espai per aparcar i començar. A voltes, baixo per les escales
que voregen el Rec d’en Gara o, o bé, si el vull fer una mica més llarg, passo
pel breu corriol que baixa cap a sa Llosa des Fanguejadors, per tal de seguir
pel sender que porta fins el mateix Rec d’en Gara. En qualsevol cas, el tram
final de l’escala comença el camí de ronda que passa pel damunt del roquisser
que voreja pel capdamunt de la Punta de
la Creu. A sota, mirant el mar es troben
les roques i els esculls anomenats es Ulls de Llop i el fosc niell, bellament dit, es Pa de Pessic. De dalt estant és bonic,
des del mar impressiona, és una meravella.
 |
| es Pa de Pessic |
Com deia, el camí passa per la part de dalt de la Punta i el Rec de la
Creu, des d’on es contempla la seva
particular geologia integrada per multitud de roques apilonades en forma de
tartera. Una mica més endavant, el camí s’acaba amb una escala que ens portaria
cap el carrer del Pa de Pessic, al final ja de la zona urbanitzada, fins fa
poc. I dic al final fins fa poc, perquè, deixant a part la nova urbanització
prevista al sector de les pedreres de s’Antiga, fins abans de la crisi del
2008, en aquest balcó de mar que contempla el sector marí semi-protegit de ses
Negres, encara es feien més i més habitatges nous. Us parlo dels que donen als
carrers anomenats s’Antiga i s’Antiga Alta. Doncs bé, a mitja escala a mà
esquerra, entre les bardisses, s’endevina un estret i sinuós corriol que
remunta i voreja, per la part baixa de les noves construccions, aquest tram
escarpat i un xic perillós de costa.
 |
| sector de costa de sa Nau Perduda |
És la costa que passa pel damunt de
l’anomenat es Salt de na Marianna,
el Golfet de les Mines, el Cap d’es Forn i l’Illa des Mal Entrar, i la costa de sa Nau Perduda, amb abundants esculls i niells, com ara es Faralló Negat i la pomposament dita Illa
de sa Pega, estreta porta d’entrada a ses Negres. És aquest un sector de
mal caminar, cal portar calces (pantalons) llargues i bon esperit. De fet no és
que sigui difícil, però, en un primer moment, la vista ens pot enganyar i
fer-ho pitjor del que és en realitat. El
camí, com deia, passa pel damunt del penya-segat, i puja i baixa un parell de
vegades, no té pèrdua. Només hi ha un tram que passa pel bell mig d’una punta
de pineda que encara sobreviu, a tocar del carrer de S’Antiga, abans d’arribar
al rec de sa Murtra. Per uns moments, no el trobem ben bé, seguim pel mig; el
final de la petita pineda, el tornarem a veure i trobar. Aquí, si volem podem
baixar fins al final del rec, ben a prop de l’aigua. Les formacions minerals
ferruginoses són notables.
 |
| el Rec de ses Negres |
De fet, tot el camí ho és de notable:
bones vistes, la platja de Pals i les illes Medes, davant i al fons a l’esquerra, i ses Negres i el Cap sa Sal a
llevant i a la dreta; les restes dels antics marges de pedra seca, que ens
recorden l’existència de les faixes de vinyes avui abandonades, com a
conseqüència de la fil·loxera del 1882; i com sempre, pau i silenci. I si hi
anem a la primavera, gaudirem de la flaire de les plantes aromàtiques, molt
nombroses durant tot el camí, de manera especial, el romaní. Hem pujat i baixat
dues vegades, una la que conforma el Rec
de les Mines, una altra, la del Rec
de sa Murtra; ara anirem cap amunt, i, si ens hi fixem, a mitja pujada a mà
esquerra, un petit corriolet ens durà fins a una mena de mirador ben bé a sobre
dels niells de sa Nau Perduda.
Una vista esplèndida. A partir d’aquí, ja no podrem seguir pel
penya-segat: reposem, gaudim de l’espectacle i seguim; al final trobarem el
carrer de sa Nau Perduda. Ara podem fer dues coses, o anar a la dreta cap el carrer principal, el
carrer de s’Antiga, que fa de carretera des de sa Riera fins a Aiguafreda, o
baixar cap a mà esquerra - que és el que
jo faig- fins el final del carrer, per
tal de poder contemplar els rec, els foraions i els niells de ses Negres.
 |
| l'illa de sa Pega |
Ja estem una
altra vegada en una zona urbanitzada: cases, apartaments, i el bloc
d’apartaments de sobre el Cap sa Sal, ens recorden la realitat de la nostra
costa. Si volguéssim anar per dalt del bell espadat, per seguir el perfil de la
costa, no podríem. La costa és prou escarpada i perillosa, i l’espantosa
edificació que corona el Cap ens ho fa impossible. Per tant, el màxim que podem
aspirar és a capbussar-nos per l’ambient fosc i fred de l’entorn, i gaudir de
l’espectacle mineral més enllà de la zona urbanitzada. Abans del final del
carrer, a mà dreta just a tocar dels apartaments, ens enfilarem per la mateixa
paret de tanca que voreja la part de llevant dels habitatges.
 |
| la Punta de ses Negres |
Si ens hi fixem,
entremig de les bardisses s’endevina un
discret corriol que ens portarà fins a sobre del Cap Negre, amb uns quant punts d’observació de la mar de ses
Negres: el Racó de sa Nau, el Foraió de sa Cala, el bell Rec de ses Negres, ... al davant; i una mica a la dreta, la Punta de ses Negres, i si fem per
seguir un xic el corriol - parant atenció per on anem, eh! -, a vessant de
tramuntana del propi Cap sa Sal veurem
el golfet anomenat ses Calces d’en
Bussanya, amb abundants roques i foraions, amb algun de més singular com
ara sa Cadella (quina gossa tan
bonica!). Amagats, i fora de la nostra vista, quedaran elements notables del
paisatge marí, com ara el Tascó d’en
Masset o la mateixa punta del Cap sa
Sal. Quina llàstima!, però, al capdavall, ja sabem on som, no? Tot plegat,
un accés poc adequat, dificultós i ben impropi. I a més, és que, l’imponent
presència dels apartaments Cap sa Sal, i dels apartaments i habitatges dels
voltants, molesta, fa nosa; i, com hem comprovat, impedeixen l’accés lliure al propi Cap sa Sal
i a tot el sector dels espadats que cauen a plom sobre la petita badia de ses
Calces d’en Bussanya. Tanmateix, si intentéssim anar-hi per la part nord del
cap, per l’altre cantó del Puig Rodó d’Aiguafreda, trobaríem tot un seguit
d’edificacions que també ens barrarien el pas, fent-lo gairebé impossible.
 |
| contrallum des de ses Negres |
Amb tot, però, arribar fins aquí era
l’objectiu principal de la caminada; i és que una visita al mar de ses Negres
ben bé s’ho val: el paisatge és agre, feréstec , assilvestrat; a voltes,
atenent l’estat de la mar, no convida ni a fer-hi un bany, pot arribar a fer
por!; però, alhora, és d’una bellesa natural incommensurable, inexplicable.
 |
| els apartaments del Cap sa Sal des de les Calces d'en Bussanya |
Bé, ja ni ha prou!;
ja ens haurem relaxat i el nostre esperit roman en pau. Ara toca recular pel
mateix carrer de sa Nau Perduda fins arribar al carrer de s’Antiga, per tornar
cap el punt d’inici de la caminada. I si voleu fer el camí més llarg, podeu
anar cap a la cala d’Aiguafreda i,
fins i tot, fins a sa Tuna, seguint a
l’esquerra pel mateix carrer s’Antiga, la GIV6534 i les seves indicacions; o,
millor encara, girar a l’esquerra, al final de la baixada del carrera, per anar
cap a l’entrada dels apartaments del Cap sa Sal. Allà, a mà dreta, hi trobarem
una escala ben llarga que, per sobre del sector de ses Mines, dóna accés a la cala. Tant una com l’altra cala, sempre
es mereixen una visita; estem el rovell de l’ou de la costa del Cap de Begur. I
si no, si voleu tornar al punt de sortida, no cal donar-hi masses voltes: anant
cap a la dreta, el carrer de s’Antiga, tot planejant pel damunt del bell
recorregut que hem fet, en menys de mitja horeta ens portarà de la mà fins el
punt inicial del recorregut. Tot plegat, amb poc més de dues hores haurem fet
un dels talls de camí de ronda més inhòspits, bells i desconeguts de la nostra
costa. Endavant, una visita a ses Negres és sempre un plaer i un record
inesborrable.
(1) - veure: "La costa de Begur: la costa de les mines", en aquest mateix blog
