A- Estudi preliminar fet l’any 2016 de l’evolució del vot
al Parlament i al Congrés
Parlamt Generals
|
G-2016
|
G-2015
|
P-2015
|
P-2012
|
G-2011
|
P-2010
|
G-2008
|
P-2006
|
G-2004
|
P-2003
|
G-2000
|
P-1999
|
Particp.
|
65,61
|
70,98
|
77,44
|
67,76
|
68,82
|
58,78
|
70,30
|
56,04
|
75,96
|
62,54
|
64,01
|
59,2
|
|
%
|
%
|
%
|
%
|
%
|
%
|
%
|
%
|
%
|
%
|
%
|
%
|
CiU
|
13,92
|
|
|
|
29,35
|
38,43
|
20,93
|
31,52
|
20,78
|
30,94
|
28,79
|
37,7
|
DiLL.
|
|
15,1
|
|
30,71
|
|
|
|
|
|
|
|
|
J xsi
|
|
|
39,54
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
ERC
|
18,17
|
16
|
|
13,70
|
7,06
|
7
|
7,83
|
14,03
|
15,89
|
16,44
|
5,64
|
8,67
|
CUP
|
|
|
8,20
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Indepen.
|
32,09
|
31,1
|
47,74
|
44,41
|
36,41
|
45,43
|
28,76
|
45,55
|
36,67
|
47,38
|
34,43
|
46,37
|
C's
|
10,93
|
13,1
|
17,93
|
7,57
|
|
3,39
|
|
|
|
|
|
|
PP
|
13,36
|
11,1
|
8,50
|
12,98
|
20,71
|
12,37
|
16,4
|
10,65
|
15,58
|
11,89
|
22,79
|
9,51
|
Unio.
|
24,29
|
24,2
|
26,43
|
20,55
|
20,71
|
12,37
|
16,4
|
10,65
|
15,58
|
11,89
|
22,79
|
9,51
|
PSC
|
16,12
|
15,7
|
12,74
|
14,43
|
26,63
|
18,38
|
45,39
|
26,82
|
39,47
|
31,16
|
34,13
|
37,85
|
UDC
|
|
1,7
|
2,51
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
ECP
|
24,51
|
24,7
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
CSQP
|
|
|
8,94
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
ICVEUA
|
|
|
|
9,91
|
8,09
|
7,37
|
4,92
|
9,52
|
5,84
|
7,28
|
5,77
|
3,93
|
Feder.
|
40,63
|
42,1
|
24,19
|
24,34
|
34,72
|
25,75
|
50,31
|
36,34
|
45,41
|
38,44
|
39,90
|
41,78
|
Observacions:
1 - El bloc
independentista (votants de CiU i ERC més la CUP) en les eleccions al
Parlament de Catalunya tindria un percentatge de vot més o menys constant, al
voltant del 45-46%. Amb tot, abans del 2010 era un vot més autonomista que no
pas independentista (ERC, el partit més independentista es movia en la franja
entre el 7 i el 16%). Sembla detectar-se, des del 2010, una lleugera tendència
a l’alça, amb un màxim històric de prop del 48% el 2015.
2 - El bloc
unionista, en el millor dels casos, estaria al voltant del 26,5% de màxim.
Cal considerar però que, podria haver-hi fins a 20 punts més (al voltant del
45%) que seria favorable al manteniment del model d’Estat actual (més o menys
autonomista, o federal), amb vots provinents del bloc federalista, especialment
del PSC.
3 - El bloc
federalista, tindria un ventall que va des del 24% al 45%, tot i que aquí
cal considerar que pot haver-hi amagat vot favorable a la independència a
partir de l’exercici del dret a decidir.
4 4 - S’observa clarament el que
s’anomena el “vot dual” i “l’abstenció
diferencial”:
- En el primer cas, es veu com els electors voten de
manera diferenciada quan ho fan al Congrés o quan és al Parlament. Hi ha una
variació de 9-10 punts que van bé cap el PSC o bé cap a CiU; amb l’excepció de
l’any 2008 -inici de la crisi- quan el PSC puja fins a 45%, amb un variació de
19 punts respecte a les autonòmiques de l’any 2006. A les generals del 2015 i
2016, el bloc independentista perd 15-16 punts. On van? Amb la crisi del PSC,
degut a l’auge de l’independentisme, bàsicament van al bloc federalista d’En Comú-Podem,
en un desplaçament general del vot de CiU, PP i PSC, cap a ERC, C’s i
eC-P; essent, per tant, un vot més
preocupat per la problemàtica social. Per tant, quedaria en el bloc federalista
- a part del vot del PSC- l’antic vot
d’ICV-EUiA, al voltant del 8%; una part
del qual podria decantar-se cap al independentisme en un referèndum. Quina
part? potser un 25-30%: 2 o 3 punts. Així, el màxim independentista del punt 1
quedaria al voltant del 50-51%.
- I pel que fa a l’abstenció diferencial, es veu clarament
una major participació a les eleccions al Congrés fins a l’any 2012, en que
s’inicia també una major participació a les eleccions al Parlament,
conseqüència de l’increment del sentiment independentista.
B- Comparativa
dels resultats electorals per blocs en les eleccions plebiscitàries o al
Parlament de Catalunya, en el període 2010-2017 (s’inclou els resultats del
Referèndum del dia 1 d’octubre del 2017)
Convocatòria
|
21D-2017
|
|
1O-2017
|
27S-2015
|
|
25N-2012
|
|
28N-2010
|
|
Cens
|
5322269
|
|
|
5314913
|
|
5413868
|
|
5363688
|
|
participació
|
81,94
|
|
43,03
|
77,44
|
|
67,76
|
|
58,78
|
|
Vots
|
4360843
|
|
2266498
|
4115807
|
|
3668310
|
|
3152630
|
|
|
vots
|
%
|
|
vots
|
%
|
vots
|
%
|
vots
|
%
|
Junts x Cat.
|
940602
|
21,65
|
|
|
|
|
|
|
|
Junts x Si
|
|
|
|
1628714
|
39,59
|
|
|
|
|
CiU
|
|
|
|
|
|
1116259
|
30,71
|
1202830
|
38,43
|
ERC
|
929407
|
21,39
|
|
|
|
498124
|
13,70
|
219173
|
7
|
CUP
|
193352
|
4,45
|
|
337794
|
8,21
|
126435
|
3,48
|
|
|
B.
Independ.
|
2063361
|
47,49
|
2044038
|
1957348
|
47,74
|
1740818
|
47,89
|
1422003
|
45,43
|
C's
|
1102099
|
25,37
|
|
736364
|
17,90
|
275007
|
7,57
|
106154
|
3,39
|
PP
|
184108
|
4,24
|
|
349193
|
8,50
|
471681
|
12,98
|
387066
|
12,37
|
Subtot. dreta
|
1286207
|
29,61
|
|
1085557
|
26,43
|
746688
|
20,55
|
493220
|
15,76
|
PSC
|
602969
|
13,88
|
|
523283
|
12,72
|
524707
|
14,43
|
575233
|
18,38
|
UDC
|
|
|
|
103293
|
2,51
|
|
|
|
|
B. Constitucio.
|
1889176
|
43,49
|
|
1712133
|
41,68
|
1271395
|
34,98
|
1068453
|
34,14
|
CeCP
|
323695
|
7,45
|
|
|
|
|
|
|
|
CSQP
|
|
|
|
367613
|
8,94
|
|
|
|
|
ICV-EUiA
|
|
|
|
|
|
359705
|
9,91
|
230824
|
7,37
|
B. R. Federal
|
323695
|
7,45
|
|
367613
|
8,94
|
359705
|
9,91
|
230824
|
7,37
|
Observacions:
En aquest primer anàlisi, fet a partir de les dades
provisionals del 21D del 2017, hem cregut oportú afegir, com a introducció, les dades globals de les eleccions al Congrés
i al Parlament des del 1999, per tenir una major projecció temporal. Al
mateix temps, d’acord amb l’evolució política dels darrers temps, com hem dit,
hem afegit el PSC al bloc Unionista, que ara anomenem Constitucionalista,
deixant sol en el bloc Federalista als Comuns,
CeCP, tota vegada que entre els seus votants hi ha una major transversalitat
(independentistes, federalistes, unionistes, ...) i que la reforma de la
Constitució és un objectiu compartit de manera asimètrica per les diferents
formacions polítiques, així com asimètrics també són els objectius de l’esmentada reforma (pensem que, en
realitat, els únics –de moment- que veritablement desitgen
una reforma federal que reconegui el Dret a l’Autodeterminació són els Comuns
(al menys en una part –pensem que- majoritària).
Veiem així que, atenent els resultats comparats, el pronòstic
fet fa un any en el sentit que el bloc Unionista (ara dit Constitucionalista)
podria arribar al 45% dels vots es veu reforçat (43,49%); en tant que, com
dèiem, el bloc Independentista troba dificultats per créixer. Però, anem a
pams:
1- El bloc
independentista (JxC-ERC-CUP) no creix més en les eleccions al Parlament. Des
de l’any 1999 (any d’inici del declivi de CiU) es mou entre el 45 i el 48 % (abans
de l’any 2010 era majoritàriament autonomista). La major participació dona un
petit increment en el número total de vots. Junts x Catalunya obté un 21,65% i
34 escons; en tant que ERC n’obté 32 amb el 21,39% dels vots. Entre els dos
superen les dades del 2015 de Junts pel SI, que eren del 39,59%, amb 62
diputats (43,04% i 66 escons). La CUP, però,
baixa en vots (se suposa que en favor de la llista del President) passant del
8,21% al 4,45%; perdent 6 escons (de 10 a 4).
2- El bloc unionista,
que ara anomenem constitucionalista ,
C’s-PP-PSC (incorporem en aquest bloc el PSC, que anteriorment el classificàvem
com a federalista), creix 2 punts en dos anys (2015-2017) i
8,5 punts en 5 anys (2017-2012), com a conseqüència de la major participació
per la mobilització generada pel nacionalisme espanyol, quedant-se amb bona
part d’aquest increment de la participació.
- C’s surt reforçat com a primera força política, pujant
7,5 punts, que surten del PP (4,25) i de la major participació (4,5). Passa de
25 escons a 37.
- El PP s’ensorra: perd la meitat de vots i de %, passant
al mínim històric del 4,26%. Passa de 11 escons a 3.
- El PSC resta estancat, malgrat haver pujat 1,20 punts i
80000 vots (com a conseqüència de la confluència amb candidats de l’antiga UDC).
Puja 1 escó, de 16 a 17.
3- Pel que fa al que anomenem bloc federalista, Catalunya en Comú Podem, es veu empresonat pel
caràcter plebiscitari de les eleccions autonòmiques, perdent força respecte a
les darreres conteses electorals al Congrés, on s’havia significat com a una
força decisiva, xuclant molts vots provinents del PSC. Ara perd 1,50 punts i més de 40000 vots. Passa de 11 a 8 escons.
Conclusions:
Després de la celebració del referèndum del dia 1 d’Octubre
amb els fets succeïts, amb la conclusió del procés institucional (DUI i posada
en marxa de l’article 155) i la dissolució del Parlament i el Govern, la detenció dels líders socials i polítics
independentistes del Govern i la marxa a Bèlgica del President i alguns
consellers, es podria pensar que la situació política està més polaritzada (per
què?: altres interessos polítics, institucionals, econòmics –crisi- i judicials
- corrupció?; i per qui? PP o CiU, o tots dos?) . I segur que és així.
Amb tot, ens atreviríem a dir que:
- Es confirma que estem
en un cul de sac. No hi ha hagut cap canvi substancial pel que fa als
resultats globals de l’escenari polític institucional. Els blocs queden gairebé
igual. L’aplicació del 155 i la convocatòria de les eleccions autonòmiques per
part del govern central ho deixa tot com estava (amb un desplaçament del vot,
però, com estava). En aquest sentit, la convocatòria de les eleccions ha estat
un pas en fals, una errada del Govern central que ha sots mogut l’escenari
polític per no arreglar res per aquesta via, i per donar peu a una esfondrada
del seu partit, el PP, en favor de la (ultra) dreta de C’s.
- Respecte el referèndum
del dia 1 d’Octubre (que hem posat com a comparativa pel bloc
independentista) els resultats són molt
similars als del vot afirmatiu, amb un petit increment de 20000 vots, la
qual cosa fa pensar que en el passat referèndum va participar gairebé tot el
bloc favorable a la independència (només hi hagueren 177547 vots pel No i 44913
vots en blanc). Així, el resultat del Referèndum no avalaria la hipòtesi d’un
creixement de l’opció independentista a partir del vot afirmatiu de part dels
votants de CeCP, com plantejàvem en les observacions de l’any 2016 (2-3 punts).
És, però, una qüestió que caldria confirmar amb la celebració d’un Referèndum
legal ja que degut a les especials circumstàncies i dificultats de la seva
celebració els resultats no són prou fidedignes.
- L’efecte de la Dignitat
i la defensa de la Democràcia, com a concepte, de la regeneració
democràtica (restabliment de la Generalitat, fi del 155 i llibertat dels presos
polítics), no ha tingut cap altre efecte que no sigui el de propiciar l’enaltiment
de la figura del President - amb un cert sabor de “presidencialisme”- , com a
conseqüència de les seves hàbils maniobreres tàctiques - ja no estratègiques-
en detriment del suposat futur paper central d’ERC.
- La figura del
President a “l’exili” surt reforçada, i la seva llista electoral – Junts x
Catalunya, hereva del PDCAT (però no absolutament homologable a aquella
formació), atura les expectatives d’ERC i de l’Oriol Junqueras, com el seu cap.
Caldrà la confirmació del paper d’en Puigdemont (atenent les seves
circumstàncies polítiques i judicials) i el manteniment del PDCAT en properes
conteses electorals.
-l’efecte d’un cert temor
–“por”- a un futur incert (economia, context internacional, bombardeig i
parcialitat dels mitjans de comunicació, .... ) ha pogut ajudar a una major participació i a un increment notable
del vot a la dreta constitucionalista, més enllà de la posada en valor de
la marca “España” i al nacionalisme
espanyol de part de la població catalana.
-Com dèiem, no hi hagut cap vot de càstig per l’aplicació
de l’article 155, ni per la suspensió de l’autogovern de la Generalitat, pel
que fa als resultats generals; però, sí en quan a l’efecte sobre els resultats
del PP, que s’ensorra en l’escenari
de la política catalana.
- Tanmateix, però, segur que el record dels fets de l’1
d’Octubre han donat peu al relleu final
de la dreta catalana en favor de C’s, a costa del PP; fet que pot tenir
conseqüències imprevisibles a nivell de tot l’Estat en un futur immediat, si
l’economia espanyola no es capaç de generar més treball i unes expectatives d’un
futur millor. De C’s surt reforçada la Inés Arrimadas, en detriment de l’Albert
Rivera, que podria entrar en un cert declivi personal.
- La suposada via de diàleg i mediació del PSC no ha
estat tinguda en compte pels votants.
L’efecte Iceta, igual que va passar al 2015, només ha servit per evitar l’ensorrament del PSC, un partit que sembla condemnat a anar
de la mà del PSOE. Després de perdre gairebé la totalitat del vot de la
immigració de mitjans del segle passat, el PSC
haurà de revisar el seu paper a la política catalana. El vot dels barris
metropolitans, on el PSOE tenia una major implantació, es decanta cada cop més
cap el populisme de dretes de C’s; en tant que el vot socialista tradicional de
part del Catalanisme polític resta perdut entre les bambolines d’ERC, el PDCAT i,
alguns (pensem que pocs, fins ara) a l’espai dels Comuns –CeCP-.
- L’opció de transversalitat que representava CeCP ha quedat empresonada per la
transcendent singularitat i polarització
de la contesa electoral; perdent la força de les darreres conteses electorals
al Congrés. Fer un desitjable- i més necessari que mai- discurs social en uns
moments on l’electorat ha de triar entre dos models alternatius d’Estats
nacionals (en unes condicions específiques de falta de llibertat i
transparència) és un parany insuperable. Recordem, a més, els efectes sobre les
eleccions al Parlament del tradicional “vot dual”, ara decantat cap a l’espai
independentista o unionista.
On som i cap on anem:
Queda clar que la governabilitat de Catalunya –
actualment- entra en un terreny
desconegut. El suposat mandat (tant
pregonat per la CUP) democràtic del
Referèndum del dia 1 d’Octubre (més de dos milions de vots) queda clarament en qüestió: no és
possible avançar, de manera democràtica, cap l’Estat propi amb una majoria clarament
tan petita, només 4 punts de diferència (47,49 vs. 43,49%).
Atenent les circumstàncies històriques actuals, la
correlació de forces, la relativa fortalesa de l’Estat central i la Monarquia, l’entorn
internacional i la realitat social (evidenciada ara electoralment) pensem que, cal una revisió de l’estratègia dels
independentistes en el sentit d’abandonar (o aparcar “sine die”) l’opció de
la “unilateralitat” i apostar (amb totes les mancances, dificultats i
entrebancs que es vulgui) per la via de la lluita per fer un Referèndum legal
pactat amb l’Estat (i, si escau, amb la defensa, a més, d’una profunda reforma
constitucional), en la convicció que el
més important és el camí cap el Referèndum, per aconseguir una “acumulació de forces” per la via del
diàleg, l’exposició d’objectius, el convenciment, ... Per tal que, en
definitiva, l’opció de la Independència sigui
vist com un objectiu possible i desitjable per la ciutadania de Catalunya, i recolzat i
respectat per la resta de pobles d’Espanya. Només per aquesta via, o la d’una
profunda crisi econòmica i institucional a nivell de l’Estat, és possible
avançar cap a l’Estat propi.
Esperem que, en funció de les voluntats polítiques i dels
programes electorals dels partits que poden afrontar el govern de Catalunya, a
través d’un “Pacte de País i de Progrés”,
es pugui iniciar una etapa on les prioritats polítiques vagin de la mà de les
prioritats socials, en el convenciment que no hi res millor que la millora quotidiana de les
condicions de vida de la immensa majoria de la ciutadania del nostre país per aconseguir
conscienciar-la dels beneficis d’un major grau d’autogovern i d’independència
política.
23 de desembre del 2017
