talaiot

en un petit pais, un petit cim; un bufec, un crit, una mirada. Tot plegat, un passeig escàs, curt, per un camí abrupte i aspre des d'on veure neixer la llum del sol i cercar l'impertorbable ponent. Com el propi viatge de la vida, un principi i un final, des del cau del nostre propi món per refer-lo cada dia

diumenge, 5 de maig del 2019

Anàlisi del resultat a Catalunya de les eleccions al Congrés del dia 28 d'abril del 2019 i la seva comparativa electoral envers el període 2003-2019



A- Evolució del vot per blocs a les eleccions al Parlament i al Congrés, en % (2003-2019)

Parlam. Generals
G-2019
P-2017
G-2015
P-2015
P-2012
G-2011
P-2010
G-2008
P-2006
G-2004
P-2003
Particip.
77,58
81,94
68,63
77,44
67,76
68,82
58,78
70,30
56,04
75,96
62,54

%
%
%
%
%
%
%
%
%
%
%
CiU





29,35
38,43
20,93
31,52
20,78
30,94
DiLL.


15,08

30,71






Junts x si



39,54







Junts x Cat.
12,05
21,65









ERC
24,59
21,39
15,99

13,70
7,06
7
7,83
14,03
15,89
16,44
CUP

4,45

8,20
3,48






FR
2,74










B.Indepe
39,38
47,49
31,1
47,74
47,89
36,41
45,43
28,76
45,55
36,67
47,38
C's
11,55
25,37
13,05
17,93
7,57

3,39




PP
4,9
4,24
11,12
8,50
12,98
20,71
12,37
16,4
10,65
15,58
11,89
Vox
3,6










Sb.dreta
20,05
29,61
24,2
26,43
20,55
20,71
15,76
16,4
10,65
15,58
11,89
PSC
23,21
13,88
15,69
12,74
14,43
26,63
18,38
45,39
26,82
39,47
31,16
UDC


1,74
2,51







B.Unio
46,26
43,49
41,60
41,68
34,98
47,34
34,14
61,79
37,47
55,05
43,05
ECP
14,89
7,45
24,71








CSQP



8,94







ICV-EUiA




9,91
8,09
7,37
4,92
9,52
5,84
7,28
B.At/fed
14,89
7,45
24,71
8,94
9,91
8,09
7,37
4,92
9,52
5,84
7,28

nota:
1-no reflectim els resultats de les eleccions al Congrés del mes de juny del 2016 per simplificar la taula, donada la proximitat amb les del mes de setembre del 2015 i que les diferències (amb les excepcions d’ERC i C’s) no eren massa significatives.

Amb tot, els resultats en % foren:
ERC: 18,17% (vs. 15,99%)             C’s:  10,93% (vs. 13,05%)              ECP: 24,51% (vs. 24,71%)
CiU:  13,92% (vs. 15,08%)             PP:   13,36% (vs. 11,12%)
                                                               PSC: 16,12% (vs. 15,69%)


Per tal de tenir una visió més àmplia i analitzar correctament l’escenari polític actual i els resultats de les eleccions al Congrés del 28 d’abril del 2019 a Catalunya, hem fet primer un quadre de l’evolució del vot en % dels darrers 15 anys.

En el quadre anotem els totals de les principals formacions polítiques i els blocs ideològics i socioeconòmics que els hi adjudiquem; amb les següents:

Observacions preliminars:

El bloc independentista recull els resultats d’ERC, de les CUP’s, del Front republicà (any 2019), i de Junts per Catalunya o de les seves denominacions anteriors (CiU, Democràcia i Llibertat, ...). També hi figura la candidatura unitària del 2015, Junts pel si. Tanmateix, cal considerar que els vots fets a CiU, anterior als anys 2012-11, era un vot més en clau autonomista o regionalista que no pas el d’un electorat partidari de la independència, com ho és actualment. 

El bloc unionista - o espanyolista – (que no constitucionalista) el considerem integrat pels partits d’àmbit estatal – PAE- amb independència del seu caràcter socioeconòmic, de centredreta-dreta, o centreesquerra-esquerra: PP – C’s – Vox - PSC/PSOE . Per molt que el PSOE s’havia proclamat en moltes ocasions partidari de la república federal, avui per avui, el considerem un partit lligat a la monarquia constitucional, sense cap intenció que Espanya esdevingui un Estat federal més enllà de l’autonòmic.

El bloc autodeterminista – federalista està integrat per l’esquerra social catalana, abans ICV i EUiA; i ara per ECP. El projecte d’ECP, tot i tenir lligams amb un referent estatal i poder-se qualificar com a partit PAE, defensa un projecte polític més nacional català, més enllà del que abans apuntàvem com a límits del PSOE. Així, actualment no tenim en compte les vel·leïtats federalistes del PSC.

Pel que fa a la participació, s’observa un increment a les eleccions al Parlament des de l’any 2012 (58,78 el 2010 vs. 81,94 el 2017); conseqüència de posar en valor la importància d’aquestes eleccions atès la conjuntura política catalana (77,44 el 2015; 81,94 el 2017)

S’observa una desaparició de “l’abstenció diferencial:
Pel que fa al fenomen de  l’abstenció diferencial (fluctuació en el vot entre les eleccions al Congrés i les del Parlament), es veu clarament una major participació a les eleccions al Congrés fins a l’any 2012, en que s’inicia també un increment en la participació a les eleccions al Parlament, desapareixent la fluctuació inter-electoral.
A partir d’aquell moment, l’increment del sentiment independentista en motiu del canvi de conjuntura política, econòmica i social, porta a una igualació en el grau d’interès ciutadà  per participar a les eleccions, ja siguin Generals o al Parlament de Catalunya: 62,54 vs. 75,96 el 2003-4; 81,94 vs. 77,58 el 2017-19.
El sentiment d’identificació nacional de l’electorat s’iguala amb el seu interès socioeconòmic.  Això, afectarà el vot dual.

Tanmateix, s’observa una modificació en el “vot dual”:
La tradicional fluctuació de vot entre els partits PSC/PSOE-CiU i, en conseqüència,  entre els blocs PAE-PANE, unionistes vs. independentistes (abans autonomistes) en raó de la tipologia de la contesa electoral (al Congrés, amb un alt contingut socioeconòmic, vs. Parlament, amb un contingut d’identificació nacional), gairebé desapareix.
A partir del 2012 el bloc unionista sempre es mou en les diferents eleccions en un ventall de vot del 40-46%.
La fluctuació sembla donar-se ara entre el bloc independentista i el bloc que en diem autodeterminista – federalista, degut a la davallada del vot del sector nacionalista del PSC, que va cap a ERC o cap a ECP; creixent, també, les fluctuacions i la volatilitat de vots dins de cada bloc.
Tot i això, segueix havent-hi un vot dual (al voltant dels 8 punts) amb tendència a modificar-se i disminuir.


Atesa la desaparició de l’abstenció diferencial i les modificacions apuntades en el vot dual, podríem fer els següents quadre comparatiu per blocs socioeconòmics dels darrers 7 anys:


B- Comparativa per blocs socioeconòmics, període 2012-2019 (1) i (2)


28A-2019

21D-2017

20D-2015

25N-2012
(2)
Cens
5348450

5322269

5516456

5413868

Particip.
77,58

81,94

68,63

67,76

Vots
4149485

4360843

3785924

3668310


vots
%
vots
%
vots
%
vots
%
ERC
1015355
24,59
929407
21,39
601782
15,99
498124
13,70
CUP


193352
4,45


126435
3,48
FR
113008
2,74






PSC
958343
23,21
602969
13,88
590274
15,69
524707
14,43
ECP
614738
14,89
323695
7,45
929880
24,71


CSQP








ICV-EUiA






359705
9,91
T. centre- esquerra
2701444
65,43
2049423
47,17
2121936
56,39
1508971
41,52
C's
477096
11,55
1102099
25,37
490872
13,05
275007
7,57
PP
200209
4,90
184108
4,24
418369
11,12
471681
12,98
Vox
148481
3,60


465
0,01


UDC




65388
1,74


J x C/DLL.
497638
12,05
940602
21,65
567253
15,08


Junts x Si








CiU






1116259
30,71
T. centre-dreta
1323424
32,10
2226809
51,26
1542347
41
1862947
51,26


notes:
1-no reflectim els resultats de les eleccions al Parlament del 27/9/2015 donat que la candidatura “Junts pel si” era unitària entre ERC i CiU, la qual cosa desvirtuaria els resultats globals i, com abans, tampoc reflectim els resultats de les eleccions al Congrés del mes de juny del 2016 per simplificar la taula.

2-a les autonòmiques del 2012 es produí una major dispersió de vots amb altres candidatures, per tant els % només sumen 92,78

Observacions:

A partir del 2011, a les eleccions al Congrés guanyen sempre les formacions polítiques socioeconòmiques del centreesquerra- esquerra, amb uns diferencials que van dels 15 als 30 punts.

En canvi a les eleccions al Parlament,  s’observa una major igualtat. Abans del 2011, guanyaven amb un marge de 8 a 11 punts les esqueres; i a partir del 2012 guanyen les opcions de centredreta – dreta per un marge de 4-10 punts, conseqüència de la davallada del PSC.



I ara farem una comparativa general de les eleccions dels darrers 7 anys per partits polítics, blocs d’identificació nacional i sub-bloc socioeconòmic (dreta/esquerra) del bloc unionista:


C- Comparativa dels resultats electorals a les eleccions al Congrés  i al Parlament, per formacions polítiques i per blocs ideològics nacionalistes, període 2012-2019 (2)
        

28A-2019

21D-2017

27S-2015

20D-2015

25N-2012

Cens    
5348450

5322269

5314913

5516456

5413868

Particip.
77,58

81,94

77,44

68,63

67,76

Vots
4149485

4360843

4115807

3785924

3668310


vots
%
vots
%
vots
%
vots
%
vots
%
J x C/DLL.
497638
12,05
940602
21,65


567253
15,08


Junts x Si




1628714
39,59




CiU








1116259
30,71
ERC
1015355
24,59
929407
21,39


601782
15,99
498124
13,70
CUP


193352
4,45
337794
8,21


126435
3,48
FR
113008
2,74








Independe.
1626001
39,38
2063361
47,49
1957348
47,74
1169035
31,07
1740818
47,89
C's
477096
11,55
1102099
25,37
736364
17,90
490872
13,05
275007
7,57
PP
200209
4,90
184108
4,24
349193
8,50
418369
11,12
471681
12,98
Vox
148481
3,60




465
0,01


UDC




103293
2,51
65388
1,74


t. dreta
825786

1286.207
29,61
1188850
28,91
975094
25,92
746688
20,55
PSC
958343
23,21
602969
13,88
523283
12,72
590274
15,69
524707
14,43
Unionista
1784129
46,26
1889176
43,49
1712133
41,63
1565368
41,61
1271395
34,98
ECP
614738
14,89
323695
7,45


929880
24,71


CSQP




367613
8,94




ICV-EUiA








359.705
9,91
Aut/fed.
614738
14,89
323695
7,45
367613
8,94
929880
24,71
359705
9,91


Observacions:

Balanç de les eleccions al Congrés del 2019 per formacions polítiques:

ERC guanya 10 punts respecte a les generals del 2015 i 3 punts envers a les del Parlament del 2017. Es presenta clarament com la força independentista guanyadora, confirmant l’ascens dels darrers anys.

Junts x Catalunya  queda amb uns resultats per sota als de l’any 2015 i perd la meitat de vots respecte el 2017. Els hereus de l’antiga CiU, PDcat-Crida-Junts per Catalunya, surten amb el llast de l’efecte Puigdemont. El president a l’exili ha volgut governar el nou partit-confluència des de fora, en uns moment on l’horitzó “independència” està força emboirat, provocant distensions internes entre els seus partidaris i els que tenen unes idees més utilitaristes.

C’s queda també amb uns resultats per sota de l’any 2015 i del 2016, tot i la major participació; tot i això, surt reforçat com a primera força política del centre-dreta unionista, però no pot aprofitar l’ensorrament del PP. Probablement, pel seu decantament clarament dretà, no s’ha sabut postular com una alternativa creïble del centre-dreta espanyolista; afavorint amb això, a Catalunya i a Espanya, la recuperació del PSC, on presumiblement van a parar molts del vots que perd respecte a les eleccions del Parlament del 2017, més de 600.000; atenent el tradicional component socioeconòmic del vot de les eleccions al Congrés.

El PP no arriba ni al 5% dels vots vàlids. Confirma els mals  resultats de les darrers eleccions autonòmiques. A Catalunya, l’efecte “cayetana” tan sols ha servit per aguantar els seus pitjors resultats. A Espanya li ha anat molt pitjor.

Vox apareix en l’escenari polític de la dreta espanyolista prenent-li el terreny al PP (la suma de PP i Vox s’assemblen molt als resultats del PP dels darrers anys (2015)

El PSC es recupera (23,21%) aprofitant una conjuntura política favorable a nivell de l’Estat espanyol, tot i que està molt lluny del 39% del 2004 o del 45% del 2008. Possiblement recupera el vot socioeconòmic del PSOE (uns 400.000 vots) però no el nacional català del PSC, amb una fluctuació de vot des de C’s i Junts per Catalunya.

ECP perd força respecte a les darreres conteses electorals al Congrés (2015-2016), on s’havia significat com a una força decisiva.  Ara han perd 1/3, més de 300.000, respecte al 2015 que, probablement, tornen al PSC. Eren vots deixats que ara tornen al PSC.  Tot i això, arriba gairebé al 15%, amb més de 600.000 vots, molt més del que havien obtingut abans del 2015 (del 5 al 10%, de mitjana)

Balanç per blocs:

En el bloc independentista (JxC-ERC-CUP-FR) hi  ha un increment de vot a les Generals envers l’any 2015, producte  de l’escenari polític, quedant però 8 punts per sota dels resultats de les eleccions al Parlament: més de 300.000 vots respecte al 2015 amb una participació similar. Troba a faltar els vots de la CUP, tot i la presència del Front republicà.
On van aquest diferencial de 8 punts, que ara perd? o, d’on surten en el cas de les eleccions al Parlament? Ara poden anar cap el PSC. I poden sortir del bloc auto-determinista/federalista?, o del sector nacionalista del PSC en les eleccions al Parlament.
En qualsevol cas, es detecta un estancament, un límit de vot. Des del 2012 no hi creixement. Sembla que els partidaris de la independència, ara per ara, estan al voltant del 47% dels votants, uns dos milions de persones. Aquest resultat coincideix força amb el del Referèndum del 1 d’octubre del 2017. Recordem que,  des  de l’any 1999 (any d’inici del declivi de CiU) el vot a aquest bloc es mou entre el 45 i el 48 % (abans de l’any 2010 era majoritàriament autonomista).

En el bloc unionista , C’s-PP-Vox i PSC (incorporem en aquest bloc el PSC, que anteriorment el classificàvem com a federalista), s’ha aturat el creixement . En el subgrup de la dreta, cau el  PP, entra  Vox, i  C’s, després del cicle 2015-2017, sembla haver trobat una frontera. I pel que fa al PSC, el 2019 es recupera (tot i que lluny del que havia fet el PSC abans del 2010).
Amb tot, des del 2012 el bloc passa del milió i quart de vots (35%) al milió i tres-quart (46%) del 2019; però amb una important oscil·lació interna: la dreta perd 440.000 vots respecte el 2017, que van, amb una mobilitat entre blocs cap el PSC 350.000 i la menor participació.

Pel que fa al que anomenem bloc autodeterminista -federalista, Catalunya en Comú Podem,  perd força respecte a les darreres conteses electorals al Congrés (2015-2016), on s’havia significat com a una força decisiva.  Ara en perd 1/3, més de 300.000, respecte al 2015 que, probablement, alguns tornen al PSC i altres fluctuen cap a ERC.
Tot i això, arriba gairebé al 15%, amb més de 600.000 vots, molt més del que havien obtingut abans del 2015 (del 5 al 10%, de mitjana)


Conclusions:

No hi ha hagut cap canvi substancial pel que fa als resultats globals de l’escenari polític institucional català. L’aplicació del 155, les eleccions autonòmiques del desembre del 2017, el suport a la moció de censura, el “no” als pressupostos i el curs del Procés judicial als presos polítics no han canviat substancialment les expectatives de vot de l‘electorat.
Si descomptem la participació, la suma del bloc independentista més el bloc autodeterminista - federalista són similars en les dues darrers votacions: el 2017, el 54,94% amb 2.387.056 vs. el 54,27% amb 2.240.739, el 2019; amb un desplaçament de vots intern i extern entre blocs. El mateix passa, per tant, dins del bloc unionista.

No hi ha cap creixement del vot independentista respecte el referèndum del dia 1 d’Octubre del 2017: 1.626.001 vs. 1.821.578; es perden dos-cents mil vots (efecte CUP?? – traspàs vot cap a ECP?). I respecte a les parlamentàries del desembre del 2017 tampoc: 1.626.001 vs. 2.063.361

La figura del President a “l’exili” surt debilitada, tanmateix com la seva llista electoral “Junts x Catalunya”, hereva del PDCAT i CiU (però no absolutament homologable a aquella formació). El discurs més radical d’en Puigdemont xoca amb un discurs més pragmàtic i dialogant d’ERC; en l’objectiu de treballar per aconseguir, primer, l’hegemonia política com a camí necessari cap a la República i la independència.

D’altra banda, la no participació de les CUP’s, i la presència del Front Republicà d’en Fachin, fan que l’espai de l’esquerra independentista perdi força, dividint-lo o restant-li vots.

Es confirma, per tant,  que estem en uns moments en que el projecte independentista ha perdut el rumb. Sense projecte ni estratègia, el “tacticisme” a curt termini d’en Puigdemont resta pendent d’uns serrells jurídics sempre imprevisibles. 

Tot i que sempre cal esperar uns millors resultats, els que obté l’esquerra social autodeterminista - federalista d’ECP no són pas dolents: gairebé un 15% de l’electorat i més de 600.000 vots no són uns mals resultats. Malgrat perdre 300.000 vots, recordem que el 2011 obtingué un 8,09% amb poc més de 280.000 vots, i el 2008 tingué un 4,92% amb 183.338 vots. On qualsevol cas, caldrà veure quina és la seva força en la propera contesa municipal del mes de maig, de manera especial a Barcelona.

Com hem dit, tot i que a Catalunya el PP manté els mals resultats de les darreres conteses electorals, a Espanya el PP, amb la seva deriva cap a la dreta, perd la centralitat i s’ensorra: molts electors opten per votar l’original (Vox) abans que la còpia (PP); i C’s, que segueix la mateixa estela dretana del  PP, malgrat el seu creixement a Espanya, no sap aprofitar la gran oportunitat per erigir-se com alternativa del centre-dreta nacional espanyol, i pot ser víctima de la falta d’un discurs polític coherent, més enllà de la simple figuració. Tant el PP com C’s, a Catalunya, perdent o no troben el lideratge i el discurs polític apropiats per tirar endavant un projecte de centredreta no independentista creïble i útil.    


Nota final: Fetes aquestes primeres observacions i conclusions generals, caldria ajustar l’anàlisi de manera més detallada, fent-lo per circumscripcions i municipis, per tal de cercar més tendències.


5 de maig del 2019