On anem? ....
Silenci i dolor
es donen la ma agermanats com estan
per la indolència
de les ombres que ballen el ritme trepidant que
marquen les sirenes
de les fàbriques i de les veus mil vegades repetides
que ens aboquen a
l’esclat ingovernable de la humana follia
mentre que el cel
enfosqueix inevitablement quan
els desapareguts estels
de la nit dels nostres somnis
ens assenyalen
els límits que hom veu al firmament
perduts com un
funàmbul que vol creuar les cingleres
sense xarxa ni
bastó ni esma per fer-ho
On som? ....
De manera
frenètica cerquem les expressions
els mots justos
que ens permetin definir l’esperit
l’ànima exacte de
les coses i dels fets que ens envolten
enmig de la creixent
remor que ens ennuega i esclafa
en el camí mig
perdut de la nostra existència
Que volem? ....
I volem fer per
eixir amb la ma ni que sigui trèmula
I sentim el batec
dels cors muts i tancats
I la por pel demà
ens ofereix l’escenari ideal per crear
I l’angoixa
d’avui es presenta com un llampec d’ira
I una esperança
retrobada per lluitar
Que fem? ....
Quan la raó
reneixi la paraula esdevindrà l’eina de tots
d’un primer crit
que esmicolarà el silenci en petits bocins
que s’escamparan
com una tramuntanada de llum imparable
per la força dels
nous fets i dels nous mots construïts
que imposaran una
nova llei per a la nostra justícia comuna
per a l’amor
oblidat i enyorat on les mans obertes s’oferiran
pels cors humans
en uns temps en que l’Esperit esdevindrà el timó
a l’abast de
tothom i la guia on el pèndol de la vida donarà
l’equilibri
necessari per creuar i gaudir de tu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada