“A la seva Excel·lència Oliver Cromwell,
general dels Exèrcits dels pobles d’Anglaterra, Escòcia i Irlanda:
............................
I aquí deixo això a les vostres mans, em postro humilment
davant vós i em subscric,
Un
veritable amant del Govern del Poble, de la Pau i de la Llibertat
Novembre 5,
1651
Gerrard
Winstanley “ (1)
Així comença i
acaba una respectuosa i pròvida carta que, com a pròleg a la seva obra “El dret de llibertat” (“The Law of Freedom”), escrigué en Gerrard Winstanley a qui de 1653 a 1658 arribaria a ser
anomenat gran “Lord Protector” de la inicial
Commonwealth (Mancomunitat o
administració de la “riquesa comuna”) d’Anglaterra. En un llenguatge ple de
cites i reflexions de tipus religiós, plantejava un seguit de reflexions i de demandes
que podríem semblar molt radicals i igualitàries per a l’època, però que,
malgrat el temps passat, ens semblen d’allò més actuals, com ara:
La idea del canvi social, en l’objectiu d’un món més just:
“... l’esperit de la Creació s’orienta cap a la
transformació del món ... “
La idea de la lluita de classes i a la supressió de l’explotació del
treball:
“ ... els homes rics viuen fàcilment, menjant i
vestint gràcies el treball d’altres homes i no pel treball d’ells mateixos
... obtenen tot el que tenen de la ma
dels treballadors ... “
La idea del treball comú i cooperatiu:
“ ... si altres homes l’ajuden a treballar llavors
aquelles riqueses són dels seus veïns tant com seves, perquè són el fruit del
treball d’altres homes així com del seu propi”
La idea de la supressió de la propietat privada (de la terra) i del seu
comerç:
“... quan la terra fou per
primera vegada comprada i venuda, molts no donaren els seu consentiment ....
per ser quelcom incorrecte que priva els descendents dels seus drets naturals i
les seves llibertats ... aquesta compra i venda portà, i segueix portant
encara, descontentament i guerres ... “
I en conseqüència,
El dret a tenir una terra i un lloc on poder viure:
“vos que teniu el poder de la terra a les vostres
mans .... heu ... d’assignar la terra alliberada als oprimits comuners que us
han ajudat ...”
El dret a la llibertat d’expressió:
“ ... si
algú expressa judici en les coses de Deu, en contra a l’informe dels
clergues ..... és empresonat, esclafat,
destruït ...”
El dret a la informació veraç i a la llibertat de pensament:
“ estan llençant principis subtils a les ments del
poble ... produint desafecció de
l’esperit ...”
El dret a un sistema fiscal just:
“ ... la càrrega dels delmes es mantenen encara
sobre els nostres terrenys....així com els censos dels senyors feudals ... “
El dret a una administració de justícia i una Llei justa i igual per a
tothom:
“en molts
tribunals i en casos legals, la voluntat d’un jutge i d’un advocat regula per
sobre de la lletra de la llei ...” i
sovint “ ... veiem els usos de la llei
mateixa; és la mateixa que era ... només ha canviat el nom ...”
El dret a la igualtat real de les persones:
“ ... el poder dels senyors feudals encara segueix
... el pobre es manté pobre encara i
la llibertat comuna es manté allunyada d’ell
... nosaltres veiem com un home destacat afavoreix un altre i l’home
pobre no té consol .... els habitants inferiors i els treballadors tenen totes
les càrregues, cultivant la terra, pagant impostos i donant suport més enllà de
les seves forces ...”
El dret a tenir un govern veraç, complidor, ...
“ ... no es corona d’honor en tant que les
promeses i els compromisos ... contrets amb els vostres amics tinguin
compliment”
I just:
Winstanley acabà la
carta fent la proposta d’una “plataforma
de govern de la república”, per tal d’aconseguir una llibertat completa del
poble, un veritable “Commonwealth’s government” (2)
- “Govern del Poble”-, un “govern saludable” on el poble pogués viure en llibertat a la
seva terra, sense delmes ni censos. Un govern que miri perquè tothom sigui
igual; igual en els fets i en la
riquesa. Perquè diu: “¿.. és la compra i la venda una llei justa?” ,
i contesta: “No, ... per ser defraudats en la compra i en la
venda, ... però després ells seran lliures de tot, perquè els magatzems comuns
són riquesa per a tot home, i no solament per a alguns” . Doncs, segueix, “Cap home serà més ric que un altre? No hi
ha necessitat d’això, perquè les riqueses fan vanitosos els homes, superbs i
opressors dels altres” ... però això no voldrà dir que tothom
sigui igual, no!; i afegeix: “¿no tindrà
cap home més títols d’honor que un altre? ... Sí. En la mesura que passi per
diferents càrrecs ... que descobreixi algun secret en la Natura ...” però, en aquesta vida comuna i igual, diu: “...
encara que la terra i els magatzems siguin comuns a totes les famílies, encara
cada família viurà a part com ho fan ara"
Tota una
declaració d’intencions i de voluntats en un home de mitjans del segle XVII
que, seguint en Tomás Moro, defensava l’abolició de la propietat privada, ja
que considerava, com molts anys després faria en Proudhom, que la propietat era
un robatori al comú; i que creia, en contra de Hobbes, que l’home en estat de
naturalesa és congènitament bo i lliure (3), i que la vida en societat s’expressava
en l’aplicació de les lleis de la república, nascudes de la cooperació i l’ajuda
mútua. Tot un avançat en el temps, des d’un punt de vista social.
En aquells
moments, feia poc més de 10 anys de l’inici de la revolució anglesa del 1640,
que acabaria a finals de gener del 1649, tallant el cap del rei Carles I. El
líder del parlament, l’Oliver Cromwell,
governaria la nova república anglesa amb ma de ferro; una veritable dictadura
que acabaria, al moment de la seva mort el 1658, amb la restauració de la
monarquia el maig del 1660. En qualsevol cas, com afirma l’historiador
Christopher Hill: “L’estat feudal que
preservava l’ordre social antic fou destruït violentament i el poder va passar
a mans d’una nova classe, fent possible un desenvolupament més lliure del
capitalisme. La Guerra Civil fou una guerra de classes, en la que el despotisme
de Carles I fou defensat per les forces reaccionaries de l’Església oficial i
dels terratinents conservadors. El Parlament va vèncer al Rei perquè podia
apel·lar el suport entusiasta de les classes comerciants i industrials de la
ciutat i del camp, dels pagesos acomodats i de la gent de la cultura i, també,
d’àmplies masses de la població sempre i quan aquestes estiguessin disposades a
comprendre el significat i l’abast de la lluita” (4)
El comunisme de
Winstanley s’avança en els temps i sorgeix com la veu dels desposseïts, com la
veu de les masses inarticulades, com la veu autèntica del que seria la utopia
proletària, que s’estructuraria dos segles després en el moviment obrer
internacional. És la primera veu de la consciència de l’home corrent en la meta
d’una societat més justa (6)
(1)
- “El derecho de libertad o la verdadera
magistratura restaurada”, pl. 17 a 36, de Gerrad Winstanley, introducció de R.
Garzaro
(2)
-
“Gerrard Winstanley, selection from his works”, pl. 120 i següents, editat per
Leonard Hamilton
(3)
– “El
Radicalismo en la Revolución inglesa”, pl. 13, de Pablo Romero Gaballo, Revista
electrónica de Historia Constitucional nº 3, juny 2002
(4)
- “La revolución inglesa, 1640”, pl. 11, de
Cristopher Hill
(5)
- “Utopias de la revolución inglesa”,pl. 5, de
Maria Luisa Berneri
(6)
- “Història de la Teoria Política”, pl. 365, de
George Sabine
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada