Quermany

Quermany, Quermany

de vora el mar gairebé no se’t veu
a tu, muntanya breu de l’Empordà petit
ni a la suau i doble silueta que et conforma
ni a la pedra gran que de molt antic et dona nom

Quermany, gros i petit

la nostra petita muntanya màgica
al bell mig de la plana i dels aiguamolls
que conserves viva la llegenda de l’argolla
com tirador ancestral de la porta d’entrada al cau
a la gruta del gelós drac de la nostra efímera riquesa

Quermany gros, Quermany petit

avui dorms en els bells i antics somnis
en l’enyor de les petjades èpiques indigetes
en l’esforçat treball fet a les teves entranyes minerals
i en el record d’un paisatge descrit succintament pel vell Avieno
rememorant una geografia incerta al bell mig d’un terra rica i humida
al moment de cercar el dubtós inici d’un promontori a la lunar deessa Selene

Quermany, pedra vella i aspre

mineral tartera farcida de vedrunes
de matolls, esbarzers, arboços i pocs pins
talaia empordanesa que ens acompanyes
que ens dones la joia de la vista i la presència
plaer inenarrable de les mirades que et contemplen
ancestral refugi  de vida dels nostres millors avantpassats
foc permanent del l’imaginari empordanès el néixer el sol cada dia   

Pujaré i baixaré al ritme de la tramuntana

ja sigui des del Contantinc, de Pals o de Regencós
ensopegant, relliscant i trepitjant  els teus còdols infinits
tot resseguint el dors dels teus costeruts i esforçats camins
el rastre de perduts i aspres corriols esllavissats pel foc i la pluja
vorejant comals i balmes de les teves mines i terreres de calç i fang
i gaudint al contemplar el Montgrí i el Canigó i els aiguamolls i la plana
espurnejada de conreus, masos, llogarrets i viles d’aquest petit país emporità
on les muntanyes de Begur miren el mar coronat a gregal per la Meda i el Cavall Bernat

Hola Quermany! Ja vinc