La platja de Pals, el somni de la llibertat

Avui, la platja de Pals és un privilegi. Aquesta afirmació pot donar entendre que la finor de la platja, la sorra, les dunes, la qualitat de l’aigua, ... és esplèndida, magnífica, ... ; una meravella, vaja. I no és veritat, al menys del tot. O també, pot donar a pensar que, el grau d’urbanització de l’entorn és plenament respectuós amb la natura, i que la presència humana està perfectament integrada amb el medi marí. I tampoc és això, tornaríem a faltar a la veritat. Malgrat tot, continuo afirmant que, avui la platja de Pals és un privilegi: el somni de la llibertat. Per què? Miraré d’aclarir-ho.

la platja de Pals des del castell de Begur

De sempre, la platja de Pals ha estat un dels llocs de bany predilectes de la gent de la comarca degut a la facilitat del seu accés, a la comoditat i amplitud de l’entorn, a la possibilitat de tenir un matí de dissabte o de diumenge agradable amb la mainada, en un espai per banyar-se, per parar el sol, per jugar un xic a pilota o a pales, o a pilota o a vòlei, ..... El paratge dóna per a tot, i per a tothom. A més, la bona orientació de la platja permet el bany en un horari dilatat, de matí fins a darrera hora de la tarda; i la mica d’aire que corre, a partir de mig matí, també facilita l’estada a aquelles hores caniculars en que la insolació és més intensa. Tot plegat, en resum, un lloc agradable on  banyar-se, com a preludi d’un àpat familiar sota l’ombra de les àmplies pinedes que, encara avui, reposen plàcidament en l’immediat rerepaís.

dunes amb les Medes al fons

Ara bé, la presència de les antenes de l’emissora americana de propaganda anticomunista Ràdio Liberty, construïdes l’any 1959 en plena Guerra Freda, així com una qualitat de l’aigua bastant dubtosa, pels abocaments del riu Ter i del rec del Molí, que rega els arrossars de la plana i de les basses d’en Coll, eren unes notes negatives prou importants. Amb la davallada, a partir de l’any 1989, dels règims de l’Europa oriental de l’òrbita soviètica, la utilitat i la permanència de l’emissora es posà en qüestió, en un procés de tira i afluixa entre les administracions de l’Estat que culminà amb el seu tancament i la voladura de les antenes el dia 22 de març de l’any 2006 (enmig d’una certa polèmica entre els partidaris de l’enderroc total i els de mantenir al menys una part de les instal·lacions, ja sigui com a simple record de la Guerra Freda, o com a garantia de preservació de l’entorn davant de l’urbanisme  fora-senyat dels especuladors, o, senzillament, pel propi interès científic en mantenir part dels aspectes  tècnics més remarcables de l’emissora).

Amb tot, avui, un cop desmantellades les antenes que, òbviament alteraven de manera substancial la fisonomia del paisatge, la platja de Pals, amb la de la Fonollera i la de l’Estartit, llueix esplèndida, i el seu perfil, suau i concret, en forma d’arc destensat, coronat per la Punta Espinuda, per la banda de Begur, i per les illes Medes, pel cantó de l’Estartit, s’aboca al mar d’una manera plàcida i harmònica. Un mar, d’ordinari, un xic mogut a partir de mig matí, però que sempre descansa tranquil a primera hora del dia i al capvespre, malgrat que, en dies de tramuntana pot arribar a ser brau i perillós per a navegants mal equipats; però una delícia esperada pels practicants de l’esport de la taula de surf. I, també avui, la qualitat de l’aigua, encara que no pot ésser excel·lent degut a les aportacions aqüíferes esmentades abans, amb la posada en marxa en els darrers anys de les plantes de tractament de les aigües residuals en la major part dels municipis que conviuen amb el riu Ter, ha millorat de manera notable.

el mar enfadat en un dia de tramuntana

I si un bany a l’estiu, especialment a primera hora, és d’allò més agradable, un passeig pel camí saulonenc construït a l’antic sector de les antenes, mirant el mar entre les dunes, els joncs, els canyers i els lliris marins, amb les Medes al fons, i la posta de sol amb el vol de les gavines al capvespre, és durant tot l’any una experiència que s’ha de viure i s’ha de gaudir. És clar que la platja de Pals no pot competir amb les petites caletes que abunden per tot el massís de Begur i per bona part de la Costa Brava: el paisatge i la geologia de l’entorn són molt diferents. Però, quan diem que no pot competir, volem dir això, que no juguen a la mateixa competició, els seus atributs i qualitats són d’una altra categoria: un entorn urbanitzat, sí (com no podria ser d’altra manera al rovell de l’ou de la Costa Brava), però que té un litoral molt poc construït (mai podrem agrair prou la presència durant tants anys de l’emissora ianqui, amb les seves enormes andròmines, barrant, juntament amb el Club de Golf de Pals, el pas cap el mar), amb abundants pinedes on reposar o fer la migdiada, una gran zona humida, plena de recs  i d’aiguamolls, on gaudir del passeig, i d’arrossars i camps on es treballa la terra; i on només destaquen pel seu mal gust els apartaments del sector de la platja del Racó, i amb una mica més de qualitat els del sector del golf, on hi ha també l’únic hotel de la platja.

cap des Forn i ses Negres, des de la platja Gran

Així, a tot l’entorn de la platja de Pals s’observa una presència humana discreta, un paisatge pels amants del contacte directa amb la natura on poden també practicar lliurament el nudisme (si fa 40 anys el sector nudista estava restringit a les platges de la cala Moreta i de la cala de l’Illa Roja, sota el camí de ronda a sa Riera, i a un petit sector a garbí de la platja Gran de Pals, on estaven omnipresents les tres primeres antenes), avui l’espai ocupat pels nudistes ha anat creixent arreu  i conviu d’una manera prou harmònica amb els banyistes que paren el sol d’una manera més tradicional. 

Aquest estiu passat, després d’haver fet una passejada amb caiac, mentre treia l’embarcació de l’aigua, parlava amb una senyora de Barcelona que havia viscut durant molts anys al Carib, concretament a la República Dominicana, i em comentava el següent: “sí, el Carib és molt bonic, les seves platges són molt maques, amb moltes palmeres, el mar tan blau, ... però, això que teniu, que tenim, aquí, ... de poder-te banyar tranquil·lament sense patir pel mar, amb aquesta vista meravellosa de les Medes al fons, al costat de les dunes, a tocar de les pinedes, i sense que ningú et faci nosa, ... és el súmmum de la llibertat; no hi ha color, a mi m’agrada més aquest mar de la Costa Brava que no pas el Carib”.

Bé, segur que n’hi haurà per a tots els gustos, però, al menys per a mi, la platja de Pals és un privilegi: hem passat d’una llibertat etèria i simbòlica proclamada pel tam-tam de la radio dels temps de la Guerra Freda al silenci de la pau i al somni de la llibertat que encara avui (ni que sigui de manera puntual i una mica virtual) es pot gaudir aquí.