Ja tenim un cop de volta més. Dia a dia, les condicions de vida de la classe treballadora al nostre país es van espatllant. Ara, un nou capítol en la reforma del mercat laboral. Hem d’ésser més competitius, tenim un mercat poc flexible, ens ho diuen des del FMI, des de Europa, ho reclamen els “mercats” !!!! els mitjans de comunicació ens bombegen, de manera constant, aquestes mentides comunes: “El problema és el tipus de mercat laboral que tenim, molt poc flexible i molt proteccionista amb els treballadors, heretat de l’època franquista” deia, fa pocs dies, en Joan Rosell, president de la CEOE. Abaratir l’acomiadament, precaritzar més i més el treball, ... viure pitjor. Vet aquí la solució per als greus problemes, infraestructurals (els més greus) i conjunturals, de l’economia espanyola.
Reducció del deute públic, menor inversió de l’administració, abaratiment del cost de la ma d’obra, menys capacitat adquisitiva dels consumidors, .... més pobresa i desmantellament progressiu d’un mai aconseguit Estat del Benestar. Recentment, el premi Nobel d’economia 2001, Joseph Stiglitz va dir a la Cimera de Davos que: “els bancs varen assumir uns riscos excessius. Les empreses es varen endeutar massa. Els reguladors varen permetre tot això. I ara els contribuents tenen d’anar a ajudar-los per tal de netejar totes les escombraries, la qual cosa dispararà la deute dels Estats i, a més, acabarà tenint conseqüències sobre els serveis públics, com ara la sanitat”
Però, és ben cert que, “la reforma provocarà dumping social, .... és poc seriós dir que els empresaris crearan llocs de treball perquè es rebaixi el cost de l’acomiadament o puguin prendre decisions unilaterals; només passarà que tindran més poder”, afirmava, en una entrevista al Punt Diari, la Júlia López, catedràtica del Dret del Treball a la Universitat Pompeu Fabra.
Tot això, és clar com l’aigua (si és que aquesta encara ho és i no la comprem de garrafa), ho veiem cada dia. On ens volen fer anar a parar? Diuen que 3/4 parts del teixit empresarial espanyol està format per petites i mitjanes empreses, i que amb aquesta reforma laboral aquestes empreses estaran en millors condicions per competir. Mentida, és mentida! El que es pretén, amb la reforma laboral, és afavorir el capital espanyol i al transnacional per tal d’obtenir la plusvàlua en millors condicions. El mercat interior ja no té tanta importància, és el mercat exterior, el mercat global el que es té en compte; i és per aquest mercat que es fa la reforma. Així, l’únic beneficiari de la reforma serà el sector exterior, les exportacions. El gran capital parteix de la base que Espanya és un país pobre que viu per sobre de les seves possibilitats, i ens volen posar al lloc que ens correspon: “amb aquesta reforma laboral, als treballadors, ens volen fer tornar a l’any 1975”, va comentar el dia 17 de febrer el secretari general de UGT, en Cándido Méndez. Pas a pas, mica en mica, les retallades provocaren precarització dels serveis públics, més pobresa social, menys consum (amb uns serveis de crèdit esgotats), més atur, .... l’efecte dominó!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada