Ens roba Espanya?

Hores d’ara, Espanya és un sol Estat; multinacional, això sí, però un sol Estat. Els ciutadans i les ciutadanes d’Espanya paguen, paguem, els nostres impostos (o al menys els tindríem de pagar) i les nostres taxes: impost sobre la renda;  impost sobre el patrimoni (només uns quants privilegiats); impost de circulació dels vehicles (gairebé tothom);  impost de bens immobles (qui  té algun pis o alguna vivenda); i d’altres impostos (directes i indirectes) i taxes varies. I tothom paga igual; bé, igual no, depèn del lloc on té la vivenda; del nivell dels seus ingressos i de la comunitat autònoma on viu, pel que fa al tram corresponent de l’IRPF; del vehicle  i del municipi;  etc.  Per tant, qui ens roba? Espanya?,  no ho sé, no estic segur que sigui Espanya qui ens roba. Més aviat penso que qui ens roba és la mateixa estructura de la societat espanyola (i catalana), o sigui: el Capital, el diner, el poder, les diferències socials i econòmiques, les diferents retribucions segons siguis dona o home, jove o  adult, autòcton o immigrant, etc. Aquí sí que hi ha un drenatge econòmic, de capital, de diners que van d’una butxaca cap un altra.

Mentre Espanya sigui un sol Estat, un dels drets dels  governants, sigui qui sigui el partit que governi, és recaptar impostos dels governats i, un dels deures, distribuir-los amb equitat i justícia redistributiva (sona molt bé, malgrat que no és el cas més habitual), per tal d’aconseguir un major equilibri social i econòmic entre els territoris de l’Estat. El contrari seria totalment injust i desacreditaria del tot el govern de torn. Altre cosa és que, legítimament, hom entengui que la distribució no és justa ni equitativa. I si és aquest el cas, caldria trobar els mecanismes polítics i socials per denunciar-ho i corregir-ho. Ara bé, hi ha una gran diferència entre fer això o dir que “Espanya ens roba”. La mateixa diferencia que hi ha entre la retòrica demagògica i populista, d'una part del catalanisme independentista, i  l’exposició raonada i argumentada d’un desequilibri econòmic, que pot esdevenir  també social.

Espanya no ens roba, ens roba el Capital i bona part de l’empresariat escanyapobres (espanyol i català) quan explota els treballadors i fa més i més precari el treball i les seves condicions;  ens roba la Comissió Europea i el Banc Central Europeu quan no prenen les mesures correctores per revifar l’economia productiva  i no desenvolupen polítiques de control financer i d’ajut a les economies nacionals; ens roba el govern de l’Estat  quan proposa una amnistia fiscal, amb la qual diuen que afloraran 25000 milions d’euros,  i no fa la Reforma Fiscal, necessària per equilibrar els pressupostos de l’Estat, que li reclamen els propis serveis d’inspecció d’Hisenda, amb la qual podria obtenir més del doble (més de 53000 milions d’euros) fent pagar el que és  de justícia a les grans fortunes i a les grans empreses, eliminant  les desgravacions injustificades, o eliminant  d’un cop les institucions, com ara els SICAV’s, que ho faciliten; ens roba, també, el govern central quan,  atenent els dictats d’uns mercats financers sense cap control democràtic, treu o baixa les prestacions socials, baixa el pressupost d’Educació un 21,9%, en lloc de rebaixar més partides com les de l’Exèrcit o les de la Casa Real (ni que sigui a títol d’exemple), que ho fan un  8,8% i un 2%, respectivament;  ens roba el govern de la Generalitat, en mans de CiU, quan s’apunta al carro de la crisi i dóna suport (ni que sigui tàcit) al govern del PP  per fer més precari l’Estat del Benestar ; ens roba, també, l’Ajuntament de Badalona, en aquest cas  en mans del PP, quan retalla i tanca serveis (registre unions civils, Badalona Comunicació, Casal de pares i mares,  … ) mentre dóna 3 milions d’euros per a llibres gratis a les escoles privades concertades; ...i  podríem seguir . 

La defensa d’una Catalunya independent d’Espanya és ben legítima, i segurament té més partidaris del que hom pot pensar-se, però argumentar-la de manera demagògica, atiant l’enfrontament entre els pobles, regions i nacions de l’Estat espanyol diu molt poc a favor dels portaveus de la campanya  i desprestigia  la totalitat del projecte nacional.