talaiot

en un petit pais, un petit cim; un bufec, un crit, una mirada. Tot plegat, un passeig escàs, curt, per un camí abrupte i aspre des d'on veure neixer la llum del sol i cercar l'impertorbable ponent. Com el propi viatge de la vida, un principi i un final, des del cau del nostre propi món per refer-lo cada dia

diumenge, 30 de desembre del 2012

sortida de sol



Són les vuit i vint del matí d’un dia d’hivern 
darrera la ratlla de l’horitzó, on el mar s’acaba
treu el cap poc a poc el sol marí de manera tímida encara 
de dalt estant, des de l’atalaia de ses Falugues 
es contempla el vell i diari miracle de la llum 
de la vida que retorna des de la distància i la fredor de sota 
quan les gavines inicien el seu festeig amb la cridòria quotidiana
pel bell munt de la cala d’es Tramadiu 
buscant àvides com els homes un mossec captiu 
com han fet sempre, com fa tothom


Infinits són els dies i 
els matins d’hivern ho són també com ho són el plaer 
el goig
el dolor i
la alegria




Mirant el son Rich i 
com reposa el cap de Begur
de dalt estant
des del vell roquisser 
esventat d’Aiguablava
quan són les vuit i vint del matí 
d’un dia qualsevol 
d’hivern, a punta de clar
el sol desvetlla el nostre horitzó
on el mar s'acaba, treu el cap
marca un nou inici que
esperem sigui per a tothom millor que ahir















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada