talaiot

en un petit pais, un petit cim; un bufec, un crit, una mirada. Tot plegat, un passeig escàs, curt, per un camí abrupte i aspre des d'on veure neixer la llum del sol i cercar l'impertorbable ponent. Com el propi viatge de la vida, un principi i un final, des del cau del nostre propi món per refer-lo cada dia

divendres, 4 d’octubre del 2013

Al despertar

  

Enlluernat encara amb l’amor d’Afrodita
s’aixeca lentament el vel de la nit quan
amb l’albada Leto queda de nou  endormiscada i
es desperten somnis de tendreses entrellaçades
amb ulls melangiosos que rebutgen la claror i
que s’amaguen davant de la presència d’Hemera
en la enyorança d’uns minuts sempre breus
en la nostàlgia de la joia passada i sentida
en flaixos de llum que espurnegen la vida
en un esmunyedís present que volem fer futur 
en benvingudes a un esperat i desitjat sentir  

En els núvols d’uns pensaments eteris
que s’il·luminen i arrengleren lentament
es conformen unes fràgils paraules mig perdudes
frases que busquen el ritme i la harmonia descriptiva
que s’afanyen per batejar els sentiments
les emocions gaudides en uns pocs mots recuperats
en la gràcia d’uns instants efímers i precisos 
per expressar el desig meu que és el teu plaer
perquè al final de la nit arriba el despertar
de nou el retrobament lúcid i implacable
que ens esperona i ens uneix en nous lligams
                                              
Sentint el suau recorregut de les teves carícies
esmunyit entre l’escalfor dels teus llençols
perseguint la voluntat d’una permanència constant 
amb el record de la suor al front i l’amor al cor
veig un tendre paisatge dibuixat per mans desitjades
segueixo amb anhel la tendra geografia del teu cos
el tacte delicat de la teva pell nacrada
contemplo el perfil agosarat que t’encimbella
que corona les teves desitjades joies amagades
envoltades pel teu perfum assaonat per la brega
somio de nou despert cada dia i avui i sempre



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada