En el nostre
país, més ben dit, en el nostre Estat, des de l’adveniment de la democràcia, a
finals dels anys 70 del segle passat, els successius governs han mirat molt i
molt qui posaven com a ministre de Defensa. Sortíem d’un règim on el Dictador
havia cuidat i mimat i premiat els seus vells companys de fatigues. Hi havia més generals a l’exèrcit espanyol que en el dels EEUU. La nova democràcia tenia
de mirar de no fer-los enfadar gaire, calia posar com a ministre de Defensa a
persones intel·ligents, ben vistes i amb un cert prestigi. I curiosament és en
aquest ministeri on, termes relatius, hi ha hagut més ministres catalans.
Recordem, si no, el cas d’en Narcís Serra, l’ex-alcalde de Barcelona del PSC, el
pianista pragmàtic, que malgrat l’inicial “OTAN, de entrada no” ens hi va
portar (amb referèndum i tot) de la ma i enganyats; o de la Carme Chacón, la noia d’Esplugues, l’escaladora
candidata a secretària general del partit, voluntariosa i viatgera; els dos del
PSOE. I és que, malgrat tot, el PSOE -
s’ha de reconèixer- ha intentat sempre
posar oli en una maquinària mal construïda, com és la de l’Estat espanyol, i en
un col·lectiu professional hereu d’alguna de les virtuts i molts dels defectes
dels antics cavallers i quixots castellans.
 |
| Defensa, una cartera delicada |
El PP ho té més clar: no cal anar
amb tants miraments, l’exèrcit és la clau de volta dels sistema polític
espanyol, el titular de la defensa nacional ha d’esser una persona integra, ben
vista i amb autoritat moral sobre la tropa. Aquest és el cas del recordat
Federico Trillo, el bocamoll despistat, que deia a El Salvador “viva Hondures”,
que donava un euro als periodistes com a premi per fer-li pregunta que ell pensava (sobre l’existència a
Iraq d’armes de destrucció massiva), i es feia l’anglès quan convenia, com quan
es va saber que s’havia falsejat la
identificació dels cadàvers dels militars morts a l’accident del avió Yakovlev. Encara que, ben mirat, els
socialistes també varen fer ministre de Defensa a algun espanyol de cap a peus,
com ara en José Bono, el cacic de la Manxa, profund admirador de les virtuts
castrenses.
 |
| Morenés està ben relacionat |
I si aquesta
mirada "espanyolera" es veia clarament en el govern de l’Aznar, també és la llum i la guia del govern d’en
Rajoy. I és que l’actual ministre de Defensa, el senyor Pedro Morenés, té llum
pròpia en el “firmament nacional-espanyolista” del govern marianista. Ja no cal
que parlem del neofeixista ministre de Cultura i Educació, senyor Wert, o del
ultraliberal Margallo, o de les àvides senyores ministres de la Cort, no. En
Morenés és una persona de provada
autoritat en el camp de la defensa nacional, un espanyol d’una “neutralitat” a
prova de bomba en el camp de la Defensa, per la seva llarga trajectòria professional en el camp de
la seguretat i de l’armament, como és veu en la seva targeta de presentació:
ex-director general a Espanya de la empresa pan-europea de míssils MBDA.7;
ex-conseller, primer personalment i després a través de la societat unipersonal
Boguillas, S. L., d’Instalaza, S.A. (societat que té interposada una demanda
contra l’Estat de 40 milions d’euros, per danys emergents i lucre cessant),
principal fabricant espanyola de bombes de dispersió; ex-conseller de Aritex,
empresa que participa en el disseny del
nou avió militar europeu A400M; ex-president de Kuitber, una consultora
del sector de la defensa i la seguretat; i ex-conseller de Gamo-Outdoor, un
fabricant de rifles d’aire comprimit.
També és propietari de I-Sec Ibérica, una consultoria del sector de la
Seguretat; i ha tingut diferents càrrecs a Repasa, Ingenio 3000, Construcciones
Navales del Norte S.L., ....
Doncs sí, el ministre Morenés és neutral, sense interessos i moralment intachable, com
queda demostrat quan justifica la venda d’armes d’Espanya cap a països com ara
Pakistan, Aràbia Saudí, Bahrain, Colòmbia, Egipte, Estats Units, Israel, Ghana,
Mèxic, .. tot dient: “Nada es perfecto en política y en el
mundo”, arrel de les preguntes fetes per la Cadena Ser respecte als països
destinataris de l’armament fabricat a Espanya (recordem que la Llei 3/2007, de
28 de desembre, “Sobre el control del comercio exterior del material de defensa
y el doble uso”, regula la venda d’armes
a països on el seu ús sigui susceptible d’alterar la pau, la seguretat o
l’estabilitat, ja sigui a nivell mundial o regional; o puguin ser utilitzades
en operacions de repressió interna o de violació dels drets humans, vulnerant
els compromisos internacionals contrets per Espanya).
 |
| Morenés ja té els tancs a punt |
Ara ha fet un
nou pas endavant, com faria un bon militar ben decidit, fent costat els altres
dos primeres espases del govern, els
senyors Wert i Margallo, en la
celebració de la Pasqua Militar (quines coses celebrem, oi!). Ara, el senyor Morenés es despenja dient que
l’exercit està tranquil i que “ha
reaccionat amb serenitat i empassant-se la seva irritació” davant les “absurdes
provocacions” que han vingut dels
sectors nacionalistes catalans i bascos per les maniobres militars realitzades
a Catalunya, i que el seu paper és fer de “garant de la seguretat i la defensa
d’Espanya” en el compliment dels seus deures constitucionals. Espanya ( bé,
part d’Espanya) contraataca, la Pàtria està en perill; ara ja en són tres en primera línia. Amb en
Morenés queda clar que la millor defensa és un bon atac.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada