La teva era una
presència sòlida
constant en les menestrals taules
dels avorrits
capvespres de la Barcelona
dels barris obrers
de la postguerra
I el teu delicat
perfum emplenava
amb poca cosa més
els afamats
sentits de tota una generació
desenganyada i
afamada
Ara quan retorna
la ironia i la fam a voltes
imposada pels mateixos maldestres
que governen el
mar de la vida
et recordo i et
busco amb delit
I la teva
delicada essència emplenava
amb poca cosa més
els afamats
sentits de tota una generació
temorosa i
escapçada
Ara amb tu
retorno a la infantessa llunyana
i per força recuperada
en el brogit d’un
tobogan que
ens transporta a
un temps dubtós
I el teu delicat
sabor emplenava
amb poca cosa més
oblidada i
perduda
Ara et trobo discreta
i amagada
com no podia ser d’altra manera
en els marges de
la via per on conduits passem
obnubilats les dones i els
homes
Ara amb
delicadesa et recullo
sense permís governatiu
per passar amb tu
una bona (i lleugera) estona
sense
prostituir-te ni per fer-ho
Ara faig amb tu
una substància subtil
amb poca cosa més
plena de perfum,
essència i sabor
que ens retorna
la vida com ho fa
la “farigola”
tu beus ferigola,i fumas marihuana,OK nano
ResponEliminabé, de fet jo soc dels d'abans, encara fumo Habanos, encara que avui li diguin Herencia
Elimina