Enlluernat encara
amb l’amor d’Afrodita
s’aixeca
lentament el vel de la nit quan
amb l’albada Leto
queda de nou endormiscada i
es desperten somnis
de tendreses entrellaçades
amb ulls
melangiosos que rebutgen la claror i
que s’amaguen
davant de la presència d’Hemera
en la enyorança
d’uns minuts sempre breus
en la nostàlgia
de la joia passada i sentida
en flaixos de
llum que espurnegen la vida
en un esmunyedís
present que volem fer futur
en benvingudes a
un esperat i desitjat sentir
En els núvols
d’uns pensaments eteris
que s’il·luminen
i arrengleren lentament
es conformen unes
fràgils paraules mig perdudes
frases que busquen
el ritme i la harmonia descriptiva
que s’afanyen per
batejar els sentiments
les emocions gaudides
en uns pocs mots recuperats
en la gràcia
d’uns instants efímers i precisos
per expressar el
desig meu que és el teu plaer
perquè al final
de la nit arriba el despertar
de nou el
retrobament lúcid i implacable
que ens esperona i
ens uneix en nous lligams
Sentint el suau
recorregut de les teves carícies
esmunyit entre
l’escalfor dels teus llençols
perseguint la
voluntat d’una permanència constant
amb el record de
la suor al front i l’amor al cor
veig un tendre
paisatge dibuixat per mans desitjades
segueixo amb
anhel la tendra geografia del teu cos
el tacte delicat
de la teva pell nacrada
contemplo el
perfil agosarat que t’encimbella
que corona les
teves desitjades joies amagades
envoltades pel
teu perfum assaonat per la brega
somio de nou despert
cada dia i avui i sempre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada