talaiot

en un petit pais, un petit cim; un bufec, un crit, una mirada. Tot plegat, un passeig escàs, curt, per un camí abrupte i aspre des d'on veure neixer la llum del sol i cercar l'impertorbable ponent. Com el propi viatge de la vida, un principi i un final, des del cau del nostre propi món per refer-lo cada dia

dilluns, 23 de novembre del 2009

tal i com ho veig

només un pont ... i una dona,
a sota, el riu, pedregós i lent,
i al fons les muntanyes, el cel, i la vida
que corre i que, per un instant,
aturem

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada