talaiot

en un petit pais, un petit cim; un bufec, un crit, una mirada. Tot plegat, un passeig escàs, curt, per un camí abrupte i aspre des d'on veure neixer la llum del sol i cercar l'impertorbable ponent. Com el propi viatge de la vida, un principi i un final, des del cau del nostre propi món per refer-lo cada dia

dilluns, 2 de juliol del 2012

La Crida de Bamako


El 18 de gener de 2006, vigília de la celebració del Fòrum Social Mundial Policèntric, es va fer la Crida de Bamako. Havien passat 50 anys des de la Conferència de Bandung, organitzada pels líders independentistes, Nehru de la Índia i Sukarno de Indonèsia, i en la qual el Moviment dels Països No Alineats definia els seus principis bàsics d’actuació en el nou escenari internacional de la postguerra. A partir de l’experiència dels darrers anys, els representants de l’Assemblea dels moviments socials i del Fòrums mundials celebrats, tant dels temàtics com els fets a nivell nacional i a nivell continental, es reunien a aquesta ciutat de Mali, per definir altres objectius de desenvolupament que garantissin l’equilibri social i una nova relació entre el Nord i el Sud, amb l’eliminació de l’explotació de classes i de qualsevol discriminació per raó de gènere, de raça o de casta.

La Crida va ser una aportació a l’emergència d’un nou subjecte popular històric que permetés la definició i la promoció d’alternatives capaces de mobilitzar les forces socials i polítiques per a la superació del sistema capitalista, per a la consolidació d’uns nous principis humans bàsics, com són el dret a la vida per a tothom, a la necessitat d’un ordre social on imperi la pau, la justícia i la diversitat. A Bamako també es va voler definir la manera d’aconseguir la plena realització d’aquests objectius, tant a nivell local com a escala de tota la humanitat; i això en base als següents Principis: 1. Construir un món basat en la solidaritat dels essers humans i dels pobles. 2. Construir un món basat en l’afirmació plena i completa dels ciutadans i les ciutadanes, i la plena igualtat de sexes. 3. Construir una civilització universal que ofereixi a la diversitat, en tots els seus àmbits, el seu ple potencial de desplegament creador. 4. Construir la socialització mitjançant la democràcia. 5. Construir un món basat en el reconeixement de l’estatut no mercantil de la natura i dels recursos del planeta i de les terres agrícoles. 6. Construir un món basat en el reconeixement de l’estatut no mercantil de la producció intel•lectual i dels coneixements científics, en matèria d’educació i de salut. 7. Promoure les polítiques que vinculen fortament la democràcia sense límits, el progrés social i l’afirmació de l’autonomia de les nacions i dels pobles. 8. Afirmar la solidaritat dels pobles del Nord i del Sud en la construcció d’un internacionalisme basat en l’antiimperialisme.

En el treball fet en comissions al voltant d’aquests Principis, s’afirmà la voluntat de construir un nou internacionalisme dels pobles del Nord i del Sud, que poses fre a la dictadura dels mercats financers i el desplegament mundial de les grans companyies transnacionals, a partir de la solidaritat dels pobles i les nacions dels cinc continents i de la construcció del necessari consens polític, econòmic i cultural alternatiu a la mundialització neoliberal i militar dels EEUU i els seus aliats. A partir d’aquests Principis, la Crida definia un seguit d’Objectius a llarg termini i de Propostes d’actuació immediata: 1. Per un Sistema Mundial multipolar fundat sobre la Pau, el Dret i la Negociació. 2. Per una reorganització econòmica del Sistema Mundial. 3. Per unes noves regionalitzacions al servei dels pobles i que enforteixin al Sud en les negociacions globals. 4. Per una gestió democràtica dels recursos naturals del planeta. 5. Per un futur millor de les agricultures camperoles. 6. Per la construcció d’un front unit de tots els treballadors. 7. Per una democratització de les societats que permeti un ple desenvolupament humà. 8. Per la eradicació de totes les formes d’opressió, explotació i alienació de les dones. 9. Per una gestió democràtica dels mitjans de comunicació i de la diversitat cultural. 10. Per la democratització de les organitzacions internacionals i la institucionalització d’un ordre internacional multipolar.
A partir d’aquí, es varen crear grups de treball per a cada proposta, un treball a realitzar al llarg de l’any en base al desenvolupament detallat de cadascuna d’elles, amb la voluntat de crear sinergies i solidaritats per sobre de les fronteres geogràfiques i sectorials, i poder ser objecte d’avaluació en properes trobades.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada