i tornem a
l’origen de tots, de tot, perquè
res ens falta, res
hem de menester
i com la terra de
la terra i les cendres de la pols, dels deserts roents
la inacabable espurna d’un l’alè eteri, el vents amagats a la foscor
les aigües
marines al fons, clouen les seves parpelles
cau la terra de
la terra, cau sense el paracaigudes del cel salvador
no hi ha
aturadors que valguin, ni la vida intangible
res ens queda,
res tenim
i de les velles
rialles podrides sorgeix el silenci, el silenci invisible
el batec de les
paraules ens ennuega, ens ofega l’esperit
i la llum dels
seus silencis ens porta la nit,
res ens cal, l'infinit
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada