Regular o prohibir, parlem de “putes”?

La gent del món del sexe que jo he conegut - homes i dones - són, en general, bones persones que no es mereixen veure’s ser objecte de persecució pública; fan com tothom, es guanyen la vida com poden. És evident que en una societat ideal, on l’ésser humà ho fos, el sexe hauria de quedar reduït a l’àmbit privat, i no ser objecte de tràfic i comerç pecuniari, però aquest no és el món real, i el treball sexual (ens agradi o no) encara té un paper fonamental en la vida social (i, inclús, en la sostenibilitat de la família).  En una època tan llunyana com a la que fa referència l’Epopeia de Gilgames, el mític rei d’Uruk, a finals del III mil·lenni abans de Crist, la prostituta Samkat fa del primer contrincant i després amic i company  del rei, el salvatge Enkidu, un ésser civilitzat.  La prostitució, ja no el simple comerç sexual, esdevé un important element  d’equilibri social i econòmic, ja que dóna sortida a la necessitat sexual insatisfeta de les persones (de manera especial, les de sexe masculí) i mitiga els desequilibris sexuals de les parelles.

De fet, recordo els meus primers any adolescents, les meves primeres corredisses per la Barcelona franquista de l’alcalde Porcioles; aquell passar, com aquell que no vol, pel carrer de Robadors, pel carrer de les Tàpies,  per l’Arc del Teatre, el  Conde del Asalto, o Escudillers, ... Uns temps en que en un ambient decadent i poc profilàctic, el sexe (bàsicament femení) s’exhibia al carrer de manera lluminosa.  També recordo, una mica més endavant, les meves primeres passejades de aguaitador pels bars del carrer del Tigre, a voltes sol, a voltes acompanyat per algun company, adolescent com jo. El sexe era (és) una força profunda, constant, permanent  si més no, a la naturalesa humana.  Ja més endavant, com a incipient adult, em venen les imatges nocturnes  del centre comercial del Passeig de Gràcia, el Drugstore, on vaig treballar en el torn de nit al llarg de 3 anys: la prostituta, ja d’una certa edat, que vivia a l’Hotel Majèstic, i que venia un cop a la setmana a comprar alguna crema corporal, alguna colònia, un rímel, ...; o la “gitaneta” prostituta, de poc més de 16 o 17 anys, que venia amb l’acompanyant de torn per tal que li regalés  algun perfum car, - “algun que sigui car, el que tu vulguis guapo”- em deia, i jo ràpidament l’hi treia el “Caleche”, o uns “polvos” per la cara o una crema corporal, segons el client; o el noiet (d’edat indeterminada) amb el “senyor”, aparentment el burgés benestant, l’adult de cabells blancs acabat de trobar, i que preguntava per la secció de fotografia, o per un vestit ben ajustat i ben bonic. El sexe, en determinats però abundants ambients, sempre hi era (hi és) present. 

El mal del sexe taxat és tot el que l’envolta. Si el sexe fos només la pràctica lliure i voluntària, ni que sigui comercial, dels nostres instints menys controlables, no hi hauria res ha dir. No cal ser més papistes que el Papa, ni fer predicament d’una esperit purità mal entès. El mal del comerç sexual és l’explotació de la dona per l’home, o de l’home per l’home, o de la dona per la dona, o de l’home per la dona; l’inframón de menyspreu per a la dignitat humana de les persones que s’hi veuen sotmeses en contra de la seva voluntat, la manca de llibertat per triar l’opció que es desitja. Aquest és el mal. Calen lleis nacionals i internacionals per aturar l’explotació i el tràfic de persones, de dones i d’homes, de nens i de nenes, que són el seu objecte. Calen recursos materials i humans, educatius, laborals i econòmics  per canviar l’espiral de degradació de la condició humana que comporta la prostitució. Prohibir-la?, potser sí. Tan de bo que amb la prohibició reglada ja n’hi hagués prou. Però, amb fa por que amb aquesta prohibició no fem més  que un “brindis al Sol”. Regular-la? De manera, simbòlica i filosòfica, seria legitimar-la i donar-li una carta de dignitat impròpia.

Penso que cal fer un pas més enllà de la simple regulació o de la simple prohibició. És lògic que l’Estat s’immisceixi  en les pròpies relacions interpersonals, les que afecten a la pròpia dignitat de les persones? Naturalment, la “societat”, l’Estat, té el deure de vetllar per l’eliminació de qualsevol tipus de violència, ja sigui física o estructural. Però, el desenvolupament de polítiques encaminades a la eliminació d’aquests marcs patriarcals i/o socioeconòmics que fomenten aquest tipus de situacions han de preveure els aspectes materials i pràctics i els pròpiament simbòlics i ideològics. En els països on s’ha prohibit la prostitució continuen donant-se situacions límit de violència de gènere i d’explotació sexual. En d’altres països on s’ha optat per la regulació la situació de les pròpies prostitutes sovint ha empitjorat, veient-se sotmeses a nous lobbys empresarials que les exploten. Probablement seria bo que” l’Estat” -aquesta mistificada mitificació de la societat feta per Hegel - tingués unes directrius, una filosofia, en contra de la prostitució, unes polítiques generals a mig termini a favor de la seva eradicació (culturals, educacionals, econòmiques, laborals, d’igualtat de gènere, ...) i una legislació general que lluités contra qualsevol tipus d’explotació (fet impossible en una societat capitalista) i de tràfic de persones,  i que prohibís qualsevol mena de propaganda i/o publicitat que fomentés el comerç sexual.  Com diu la sexòloga Beatriz Gimeno, en una entrevista publicada a l’associació APRAMP el 23-09-2012: “Estoy porque el Estado como Estado sea claramente antiprostitución y que tenga políticas de igualdad-antiprostitución. El Estado es el que da legitimidad o no a una institución de desigualdad. ....     Un Estado no tiene que inmiscuirse, en el fondo, más allá de lo que la prostitución políticamente signifique (como feministas sabemos lo que significa); sería un acto sexual consentido entre dos personas adultas y no hay porqué legislar nada. Que luego ella cobre o no cobre no nos tendría que importar. Como feministas sí, en lo que tiene que ver con la institución pero en el ejercicio de su libertad, es la decisión de cada mujer”.

Un marc legal general que deixi l’exercici de la prostitució a l’àmbit privat, unipersonal, lluny del proxenetisme i de qualsevol marc empresarial, i en unes condicions d’exercici que es puguin objectivar i controlar. Un marc legal general que persegueixi el tràfic i l’explotació de les persones, tot cercant alternatives laborals i d’integració social dels col·lectius afectats. Si un dia la “societat humana” és capaç d’eliminar qualsevol tipus d’explotació, econòmica i social; si un dia l’educació fomenta la plena igualtat, la integració social i la plena realització personal; si l’exercici de la llibertat individual es fa compatible amb el respecte social, ...  què quedarà de la prostitució? La “humana"’ tendència a la promiscuïtat, a l’intercanvi, a la hipersexualitat en les seves diverses manifestacions, a la nimfomania, a la satiriasis, ... ?? Sense intercanvi econòmic, tot això és cultural, és gairebé com la generositat -” l’Armonia”- sexual que pregonava Fourier a la primera meitat del segle XIX en la seva obra “Un nou món amorós”. La interpretació social de les diverses manifestacions sexuals és només un tema cultural,  i per tant, històric. On hi hagi “llibertat adulta” (en el sentit en que l’Eduald Carbonell entén l’actual adolescència humana);  és ha dir, amb coneixement, i amb consentiment ple i no mediatitzat per les condicions socioeconòmiques i culturals, que es faci el sexe on i com es vulgui: és només un assumpte privat.  Eliminar l’explotació, aquesta és la qüestió pública, la que ens afecta a totes i a tots: és clar, naturalment estem parlant d’un altre sistema social més enllà dels pretèrits passats i del capitalisme actual.