Mireu, flaireu un pom de lliris marins!
Escolteu, guaiteu un vol d’afamades gavines!
S’ha tancat el
portal de la llarga nit del nostre hivern
l’aroma de l’aire
anuncia l’arribada d’un nou temps canicular
del fons de les
marítimes dunes de la platja de Pals
els lliris
floreixen i treuen els seus caps esplendents
els seus tèpals blancs
conformen una ofrena divina
senzills poms per
celebrar el retorn de les nimfes enyorades
de les Medes estant
un Cavall Bernat encalmat veu eixir el sol
pel cantó de Llevant
d’una manera tímida al principi
lluminosa i decidida ... després?
Ha nascut un nou temps
i desperta el sorral
amb un esclat de llum
i perfum vegetal
per l’arena juguen
les gavines matineres
mentre els bous
dels pescadors van a la feina
en l’escenari del retorn del color de la llum
en la vida recuperada
pels crits dels infants
sota les adultes i
despreocupades mirades
els cants de les
ones xiuxiuegen pensaments
obnubilats per l’aire
– ara - pesat i càlid
joc , treball i amor ... després?
El sol rogenc es
pon (pluja o vent?) pel darrera el Montgrí
a l’hora que cau lentament
el teló de la humana tramoia
el mantell de la
nit voleia pel damunt del sorral
de la ma del vespertí
bany d’Afrodita de les gavines
moment propici de
pau i silenci en el mar?
espurneig de fanals
teranyinaires a la foscor
xarxes que paren
la trampa de vida per vida
llums i hams perseguint
l’anxova o el calamar
delit, trampa, dolor, ... res no canvia al capdavall!
Mireu, flaireu un pom de lliris marins!
Escolteu, guaiteu un vol d’afamades gavines!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada