talaiot

en un petit pais, un petit cim; un bufec, un crit, una mirada. Tot plegat, un passeig escàs, curt, per un camí abrupte i aspre des d'on veure neixer la llum del sol i cercar l'impertorbable ponent. Com el propi viatge de la vida, un principi i un final, des del cau del nostre propi món per refer-lo cada dia

diumenge, 16 de desembre del 2012

Les Enteses de Progrés Municipal a les comarques gironines: una interpretació partidista


Per tal d’estudiar el comportament electoral de les Enteses de Progrés Municipal (EPM’s) a les comarques gironines, partirem d’un seguit d’hipòtesi de treball plantejades per inducció que després mirarem de verificar atenent els resultats electorals de les Enteses propiciades per l’esquerra social, representada per Iniciativa per Catalunya-Verds i  Esquerra Unida i Alternativa (a banda dels grups totalment independents, de les PM impulsades pel PSC-PSOE i dels Acords Municipals defensats per ERC) a les diverses localitats gironines; per tal de fer-nos, després, una pregunta fonamental: és positiu pel creixement polític d’ambdues formacions de la coalició de l’esquerra social (ICV i EUiA) del nostre país aquesta renúncia, aquesta opció de sumar esforços amb gent independent (o no, perquè a voltes s’hi sumen simpatitzants d’altres formacions) per tal de poder tenir una major incidència social i electoral a nivell de cada localitat? 

Algunes de les idees que volem verificar són:

-          Hi ha una relativa independència, pel que fa als resultats electorals, del comportament electoral de les EPM’s a nivell local respecte del comportament electoral de la coalició a l’àmbit nacional i estatal

-          Inicialment, és necessària una condició, algun fet important o alguna dinàmica local extraordinària, per tal que les EPM’s puguin reeixir. Amb el pas del temps, i amb la superació dels esdeveniments locals o la normalització de la política local institucional, hi ha una tendència a l’estancament i al declivi de les EPM’s

-          Com més important és la demografia de la població més difícil és l’arrelament de les EPM's; i, en qualsevol cas, hi ha una relació menys directa entre el comportament electoral a nivell de les municipals i el comportament electoral a les conteses d’àmbit nacional o estatal a mesura que creix la demografia del municipi

-          L’obtenció d’uns bon resultats electorals sempre vam vinculats a una bona tasca organitzativa i mediàtica, ja sigui a nivell de les EPM’s com a nivell de la pròpia organització local

Ens referirem, per tant, a les EPM’s de les comarques gironines (malgrat que, per les dades obtingudes, es podria fer referència a la totalitat de les que hi ha a nivell de Catalunya). És clar però que, no pot haver-hi una norma comuna, una conclusió unívoca, per a totes elles. L’origen de l’EPM, l’estructura socioeconòmica de població, la dinàmica poblacional, etc. fan que cada localitat sigui diferent. És el cas, fora de les nostres comarques, de poblacions com Altafulla i Torredembarra, al Tarragonès; de La Granada, a l’Alt Penedès; de Cubelles, al Garraf; de Sant Sadurní d’Anoia, a l’Anoia; d’Abrera, Pallejà, Sant Climent de Llobregat o de Santa Coloma de Cervelló, al Baix Llobregat; d’Argentona, Tiana, Sant Cebrià de Vallalta o Vilassar de Dalt, al Maresme; d’Almacelles o Alpicat, al Segrià; ...  per no parlar d’altres poblacions encara més petites com Olesa de Bonesvalls, Torrelles de Foix, Collbató, Balenyà, la Palma de Cervelló o Sant Pere de Torelló, entre altres.

Com no podia ser d’altra manera, a les nostres comarques, enfortir la pròpia organització, fomentar el debat i la participació, i presentar-se a les diferents conteses “per lliure” ha estat una constant en els darrers anys, en tant que intenció de treball. És a dir, sense oblidar la ideologia pròpia, propugnar l’establiment de plataformes cíviques ciutadanes que permetin afrontar d’una manera més plural i més àmplia les conteses electorals a nivell municipal, per superar la tradicional barrera electoral del 4 o del 5%, que de fa temps té l’esquerra social a Girona, és una constant. Així, s’han fet plataformes d’entesa ciutadana a localitats com Maçanet de la Selva, Riells i Viabrea, Riudarenes o Sant Hilari Sacalm, a la Selva; a Cassà de la Selva, Llagostera o Sant Julià de Ramis, al Gironès;  a Cantallops, Castelló d’Empúries, Navata o Saus, Camallera i Llampaies, a l’Alt Empordà; a Palafrugell i Palamós, sense oblidar-nos de petits municipis com ara Torrent, Regencós o Colomers, al Baix Empordà.

Els estudiarem als efectes de comparació dels resultats electorals i de la seva implantació.

Quadre 1: Comparatiu dels resultats electorals de les EPM’s  gironines a les eleccions locals i de la coalició ICV-EUiA a les eleccions al Congrés i al Parlament (1)

localitat – circumscripció electoral – nom de la candidatura
Cens
Mnp.
2007
Cong.   2008
Parl. 2010
Mnp.
2011
Cong.
2011
Parl.  2012
Nom de la Entesa
2011
% -vots
% - vots
% - vots
% - vots
% - vots
% - vots








Alt Empordà-Girona


3,21%
4,07%

5,48%
5,03%








Cantallops
247
-
3,23%
2,78%
29,95%
2,61%
3,52%
Unió per Cantallops-Entesa


5
4
65
4
6








Castelló d’Empúries
5617
15,4%
3,12%
3,91%
5,68%
4,03%
4,56%
Entesa per Castelló i Empuriabrava (2)

463
92
97
170
113
136








Navata
819
-
3,27%
6,13%
20,35%
9,58%
5,75%
Alternativa per Navata-Entesa


17
34
116
55
37








Saus, Camallera i Llampaies
580
55,80%
7%
7,83%
42,58%
8,46%
7,67%
Grup Independent-EPM-Entesa

279
31
31
195
34
36








Baix Empordà-Girona


3,21%
4,78%

5,48%
6,08%








Begur
2947
13,34%
3,61%
5,28%
5,44%
6,19%
7,45%
Independents Begur i Esclanyà-Entesa

259
71
88
104
115
147








Colomers
156
61,21%
20%
10,91%
72,2%
18,18%
6,01%
Independents pel Progrés de Colomers

71
28
21
73
22
8








Palafrugell
14526
26,33%
2,56%
4,71%
13,93%
4,86%
5,70%
Entesa-Junts per Palafrugell

2085
240
362
1025
418
533








Palamós
12725
11,19%
2,41%
4,86%
5,63%
5,35%
5,64%
Entesa per Palamós i Sant Joan

793
203
350
384
411
479








Regencós
226
26,88%
4,05%
2,72%
38,65%
9,79%
5,35%
Millorem Regencós-Entesa

50
7
4
63
14
9








Torrent (3)
147
62,30%
1,92%
9%
39,08%
8,82%
2,75%
Torrent per Torrent-Entesa

76
2
9
34
9
3








Gironès-Girona


3,21%
5%

5,48%
6,08%








Cassà de la Selva
6632
-
1,95%
3,22%
5,48%
3,80%
4,11%
Tots per un Cassà Millor- Entesa


90
139
209
159
208








Llagostera
5516
13,02%
2,28%
4,53%
9,62%
5,54%
4,89%
Alternativa per Llagostera

422
80
142
300
182
185








Sant Julià de Ramis (4)
2451
9,64%
2,27%
4,28%
10,05%
5,45%
5,68%
Medinyà-1972 - Entesa

145
38
67
156
90
106








La Selva-Girona


3,21%
5,60%

5,48%
7,66%








Maçanet de la Selva
5021
10,46%
2,43%
5,48%
15,31%
5,14%
6,41%
Nou Maçanet-Entesa

280
69
124
389
140
191








Riells i Viabrea
2952
13,21%
4,41%
6,20%
17,55%
6,33%
9,19%
Riells i Viabrea-Entesa

215
80
102
308
118
183








Riudarenes
1573
-
2,78%
4,66%
4,54%
4,70%
4,21%
Entesa per Riuderenes-Can Fornaca


27
41
52
45
46








Sant Hilari Sacalm
4162
15,55%
2,04%
3,17%
30,63%
5,29%
4,38%
P.Independent de les Guilleries- Entesa

453
56
81
845
124
129









Notes:

(1)     - en vermell es ressalten aquells % que destaquen o que estan notablement per sobre de la mitjana
(2)     - a les municipals del 2011 es presentaren dues altres candidatures d’independents: Unitat I Defensa d’Empuriabrava, que va treure 461 vots, un 15,40%; i Independents per Castelló d’Empúries-PM, que n’obtingué 365 vots, un 12,20%
(3)     – en el cas de Torrent les votacions a les municipals són unipersonals, no a una candidatura tancada
(4)     – a les municipals de l’any 2007 la candidatura anava a nom d’ICV-Entesa

Observacions:

A Saus, Camallera i Llampaies el Grup Independent-Entesa treu uns bons resultats a les municipals, en tant que a la resta de les eleccions els resultats també estan clarament per sobre de la mitjana general (tot i patir la competència de la CUP a les eleccions del 2012 al Parlament)

A Cantallops, Navata, Cassà de la Selva i Riudarenes es presenten Enteses per primera vegada a l’any 2011, amb uns resultats discrets a Cassà i Riudarenes i amb bons resultats a Cantallops i Navata. A la resta de les eleccions no es nota cap efecte, malgrat que a Navata sembla que a les eleccions al Congrés del 2011 es va notar l’èxit de les municipals, tot i que en les eleccions al Parlament del 2012 torna a baixar el número de votants per la presència de la candidatura de la CUP

A Palafrugell, i especialment a Palamós, Llagostera, Begur i Torrent, l’Entesa perd força a les eleccions municipals. Tret d’una mica a Begur, no s’observa cap efecte positiu sobre a la coalició ICV-EUiA a les eleccions al Congrés i al Parlament

A Colomers i Regencós el vot a l’Entesa a les municipals està a la banda alta degut a la personalitat i a la pluralitat de les candidatures. Pel que fa a la resta de les eleccions el vot està per sobre la mitjana comarcal a Colomers i per sota a Regencós, probablement degut a la diferent coneixement i incidència social dels candidats (en poblacions molt petites uns quants vots fan variar molt el %)

A Maçanet de la Selva es veu una tendència positiva de l’Entesa a les municipals. I malgrat que els resultats a les eleccions al Congrés i al Parlament estan per sota de les mitjanes de la comarca  s’observa una línia ascendent

En el cas de Riells i Viabrea i a Sant Hilari Sacalm hi ha una tendència positiva de les Enteses  a nivell de les eleccions municipals; especialment a Sant Hilari. S’observa una tendència a un creixement moderat en les eleccions al Congrés i al Parlament a Sant Hilari i més acusat a Riells i Viabrea, per sobre de les mitjanes de la Selva

Conclusions:

1r.- Hi ha municipis mitjans, com ara Llagostera, o inclús més gran, com ara Palafrugell que, malgrat haver obtingut un èxit esclatant en el seu moment inicial, vinculat a una determinada situació de crisi institucional o social a nivell local, més endavant els resultats han reculat ostensiblement (cosa que és pot entendre com a normal si ho comparem amb els resultats de les diferents Enteses per tot el territori); però que, històricament, ens atrevim a afirmar que no ha propiciat cap creixement acceptable a les altres conteses electorals (Parlament i Congrés) a nivell de la coalició. Per exemple, a Palafrugell a les municipals l’Entesa treu un 26,33% i un 13,93%, els anys 2007 i 2011, en tant que a les Generals del 2008 i del 2011, ICV-EUiA, treu un 2,56% i un 4,86%; i al Parlament, l’any 2010 treu un 4,71% i el 2012 un 5,70%; quan les mitjanes de Girona a les Generals i del Baix Empordà al Parlament eren de 3,21% i 4,92%, i 4,78% i 6,08%, respectivament. O sigui, sempre estan per sota de la mitjana. En un altre municipi mitjà-gran, com Palamós, amb pitjors resultats a les municipals, el nivell a les altres eleccions és molt similar.

A un nivell inicial més inferior, Castelló d’Empúries va obtenir uns acceptables resultats a les municipals del 2007 (463 vots, un 15,34%) ; resultats que, després, no ha tornat a repetir. Pel que fa a la resta d’eleccions, estan sempre el mateix baix nivell de les mitjanes de la comarca (4-5%)

De manera similar, en altres petits municipis l’Entesa obté uns bons resultats a nivell municipal però, en canvi, a nivell del Congrés o del Parlament l’elector vota el seu partit tradicional. És el cas de Torrent, o de Regencós, on Millorem Regencós-Entesa, obté els millors resultats de totes les formacions a les municipals del 2007 i del 2011, amb un 26,88% i un 38,65% dels vots, respectivament. Però, tant a Torrent com a Regencós, la coalició ICV-EUiA cau a les Generals  (4,05%, l’any 2008 i 9,79%, el 2011) i a les eleccions al Parlament (2,72%, l’any 2010 i 5,35%, el 2012). Aquest cas de Regencós és il·lustratiu del sentit del que dèiem a dalt de tot, tota vegada que el cap de llista de comarques gironines de la coalició ICV-EUiA en les eleccions al Parlament del 2012 és el mateix cap de llista de l’Entesa a nivell municipal: el 2011, a les municipals, sobre un cens de 226 electors, va rebre 63 vots; a les eleccions del Parlament del 2012, ell mateix rep 9 vots.

A Cantallops, tot i que es presentà la candidatura d’Entesa per primer cop a l’any 2011, sembla passà el mateix: es treuen uns bons resultats a les municipals, però no es nota cap efecte a la resta d’eleccions.

En altres municipis, com ara Sant Julià de Ramis, el vot a l’Entesa està a la banda baixa; i baixos són, també, els resultats a les altres eleccions. El mateix passa a municipis on l’Entesa es presentà per primera vegada a l’any 2011, com ara a Cassà de la Selva i Riudarenes.

2n.- Hi ha, en canvi, algun municipi mitjà, com ara Maçanet de la Selva, on l’Entesa sembla tenir una tendència creixent a nivell de les eleccions locals; o algun municipi més petit, com ara Begur, on l’Entesa, tot i que perd força a nivell local, a les altres conteses electorals el vot creix lentament. A les municipals del 2011 Nou Maçanet-Entesa treu un notable 15,31%, en tant que a les Generals del 2011 ICV-EUiA treu ja un 5,14% i a les eleccions al Parlament s’aconsegueix un 5,48% el 2010 i un 6,41% el 2012, encara per sota la mitjana de la Selva del 5,60% i 7,66%, respectivament. En el cas de Begur, l’Entesa cau del 13,34% del 2007 al 5,44% del 2011, en tant que la coalició millora tant a les Generals (del 3,61% al 6,19%), com a les eleccions del Parlament (del 5,44% al 7,45%), sempre per sobre de la mitjana del Baix Empordà i Girona.

En el petit municipi de Navata es presentà Alternativa per Navata-Entesa l’any 2011 amb uns bons resultats (20,35%). A partir d’aquí, sembla notar-se l’efecte a les altres conteses electorals: 9,58% a les Generals del 2011, tot i que baixa fins el 5,75% a les del Parlament del 2012, per efecte de la presència de la CUP.

3r.- Hi ha municipis on a nivell de les eleccions municipals es treuen uns resultats amb tendència al creixement, i això també es tradueix en un acceptable creixement del vot a l’esquerra social a les eleccions al Congrés i al Parlament. És el cas de Riells i Viabrea (13,21% i 17,55% a les municipals del 2007 i del 2011, respectivament; 6,33% a les Generals del 2011 i 9,19% a les eleccions al Parlament del 2012, per sobre de la mitjana del Gironès i de la Selva, del 5,48% i el 7,66%, respectivament); i en menor mesura a Sant Hilari, que passa del 2,04% a les Generals del 2008, al 5,29% de les del 2011; i del 3,17% de les eleccions al Parlament del 2010 al 4,38% de l’any 2012.

4t.- Hi ha municipis com Saus, Camallera i Llampaies, on l’esquerra social sempre obté uns bons resultats, clarament per sobre de la mitjana. S’obtenen uns bons resultats a les municipals (55,80% i 42,58%, el 2007 i el 2011, respectivament) i també són bons els resultats a la resta de eleccions on es presenta la coalició ICV-EUiA (7% i 8,46% a les Generals del 2008 i 2011; i 7,83% i 7,67% a les del Parlament del 2010 i del 2012, respectivament)

Hi ha altres petits municipis on la pròpia personalitat del cap de llista ha produït al llarg dels anys un corrent d'opinió favorable a l’esquerra social, i això s’ha anat reflectint en un bons resultats a les diferents conteses electorals, malgrat que no podem afirmar que en el seu origen es puguin qualificar ben bé com a Enteses. És el cas de Colomers; i de Vall-llobrega en un altre format que no és estrictament d’EPM.

Resum:

A la vista d’aquestes conclusions, podrem donar unes respostes a aquelles primeres hipòtesis plantejades d’una manera més o menys intuïtiva:

A - Hi ha una independència “relativa” pel que fa els resultats electorals que obtenen les Enteses i els que obté la coalició ICV-EUiA, atenent a les característiques pròpies de cada contesa electoral. Aquesta independència relativa  s’incrementa en la mesura que creix la demografia de la localitat.

B - Atenen les experiències de Llagostera i Palafrugell, per una banda, o de Palamós i Begur, per una altra, queda clar que, per a l’èxit inicial de la candidatura d’Entesa és necessari l’existència d’algun fet local o institucional extraordinari que el faciliti. Després, la continuïtat dependrà de factors diversos; però, de ben segur que, una demografia important dificulta el manteniment del nivell electoral de l’Entesa, i un major coneixement dels candidats; en tant que, un marc demogràfic més petit, pot ésser un factor positiu (exemple de Colomers; Vall-llobrega; Saus, Camallera i Llampaies, ...)

C - El factor demogràfic esdevé molt important, tant pel manteniment de l’Entesa, com per l’efecte sobre la resta de les eleccions. No és determinant, doncs en poblacions petites com ara Torrent, Regencós, Cantallops o, encara que sigui una mica més gran, com és el cas de Riudarenes, no es nota cap efecte positiu. Però, en canvi, en petits municipis com Colomers, Vall-llobrega o Saus, Camallera i Llampaies l’efecte és clarament positiu; i també és positiu en municipis una mica més grans, com ara a Sant Hilari i Riells i Viabrea. Una mica menys, però, també es nota a Maçanet de la Selva i a Begur. A partir d’aquí, en municipis més grans, l’impacte positiu de les Enteses pels resultats de la coalició ICV-EUiA són inapreciable.

D – Encara que sembli una obvietat, és clar que, a banda de les apropiades condicions inicials, és del tot punt necessària una bona tasca d’organització, impuls i comunicació del projecte d’Entesa. L’èxit de les Entesa a Llagostera a l’any 1999, o els de Palafrugell i de Saus, Camallera i Llampaies a l’any 2003 es deu en bona part a aquest fet. Després serà la continuïtat en el treball organitzatiu, el manteniment del prestigi i del carisma dels candidats, el compliment dels objectius proclamats i aconseguir una bona comunicació I inserció en la vida local, els elements que marcaran les tendències a seguir.

Finalment estarem en condicions d’albirar una resposta a aquella pregunta inicial:

En poblacions petites el plantejar-se participar en les eleccions locals amb el format d’Entesa de Progrés Municipal sempre és positiu. Com més petita és la localitat, especialment en àmbits rurals o no urbans, el participar en la política local en el marc d’una Entesa pot servir, a més de fer un bon treball comunitari, per poder pregonar de manera oberta i franca les idees de progrés, justícia  i canvi social que mouen a fer política a l’esquerra social d’ICV i d’EUiA. En la mesura que els candidats obtinguin un reconeixement popular de la seva feina, els resultats de la coalició a mig i llarg termini es veuran incrementats. El votant sap diferenciar l’àmbit de la votació, però el seu vot sempre està condicionat, sempre és una barreja d’ideologia, utilitarisme més o menys racional, empatia personal, i adhesió simbòlica i mediàtica. 

Com més gran és la població més dificultats hi haurà per difondre el discurs polític alternatiu de l’esquerra social. En qualsevol cas, dependrà de la capacitat de mobilització, comunicació i organització de la pròpia agrupació o assemblea local, no ja de l’Entesa, sinó del grup polític d’ICV o d’EUiA, el que els resultats a les eleccions al Congrés o al Parlament siguin més o menys positius. En qualsevol cas, des d’un punt de vista “partidista”, tal i com dèiem en el títol, sembla que hi ha un màxim demogràfic on serà més convenient el treball polític només a l’àmbit de la coalició, que no pas en el d’una EPM. Aquest màxim, pels resultats estudiats, en principi no anirien gaire més enllà de poblacions superiors als 20000 o 25000 habitants. De tota manera, caldrà aprofundir en aquest tema a partir d’un estudi que complementi aquest, un estudi que hauria de tenir en compte, a més dels resultats obtinguts en aquest anàlisi de les EPM’s, els resultats i l’evolució del vot a l’esquerra social en aquelles localitats on hi ha alguna assemblea o agrupació activa d’algun partit de la coalició i el d’aquelles altres localitats on no ni hagi cap, per tal de posar-ho tot en relació.

Altra cosa és que, avui, en un entorn general de profunda crisi econòmica i social, de canvi en el sistema de valors, de transició cap a un nou model social i econòmic, per construir en comú; avui, quan els partits polítics i el sistema institucional que els dóna suport han deixat d’ésser instruments i marcs de referència únics i veritablement útils per a la ciutadania, sembla convenient que, a banda de treballar per potenciar i unificar l’organització política de l’esquerra social que ha de permetre una millor definició del seu perfil ideològic i social, i per perseguir la hegemonia política i cultural, cal, també, propiciar tots aquells àmbits o plataformes  ciutadanes que permetin sumar voluntats de transformació cap una societat més igualitària, més justa i més lliure; sigui on sigui. Els instruments són necessaris si són útils; si no ho són, cal canviar-los.                    

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada