per sortir
cerquem junts la
llum del nostre fer diari
mentre els fets i
els per fer esdevenen objectes
i objectius per
tirar endavant i reeixir
un camí novell de
brossa i dansa com
la del vell pescador que torna i torna
a la mar amb la
seva xàvega de fusta de pi
per refer
com la inacabable
sudari de la Penélope
fem i desfem mentre
perdem la saba i se’ns escolen
per les escletxes els millors fruits de cada agost
però mantenim viu
el rumb al cap i al vent
amb bufecs heretats
pels records presents
i per la fe
madura feta de bocins dels temps
per despertar
ajaguts en el
llit dels nostres millors pensaments
somniem i cerquem
destins per trobar-nos damunt
de nous illots plegats
mentre esmicolem ciclops i
construïm nous
paisatges humans com som sempre
en veure un nou
jorn després de la trista nit de Procust
el malvat
hostaler del nostre desagraït present
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada