28 de març de 1871, el poble de París en armes, els obrers de la ciutat que s’havien apuntat massivament a la Guardia Nacional per defensar-la de les tropes prussianes que l’envoltaven, després de la desfeta de l’exèrcit francès de Sedan, proclamen la Comuna de París.
Una autèntica revolució dels obrers estava en marxa, mentre Thiers, el cap del govern de la burgesia, des de Versalles, plorava als vencedors prussians que li tornessin els soldats presoners de l’exèrcit per fer front a la revolució de París. La revolució no es va estendre, però el seu exemple i el seu record han quedat per sempre impresos a la memòria col·lectiva dels pobles que lluiten per la seva dignitat i per un món més just.
Ara fa 141 anys.
Enrere quedava una lluita que es va iniciar el 4 de setembre de l’any anterior, amb la constitució d’un Govern de Defensa Nacional, que fou defenestrat pels treballadors el 31 d’octubre, davant la seva incapacitat i feblesa; la capitulació de París, el 28 de gener, després de 131 dies de lluita dels obrers d’una ciutat assetjada i sense queviures ni subministraments; i un armistici segellat per la Guardia Nacional amb els junkers prussians aturats en un racó de la ciutat davant l’onada revolucionaria en marxa.
Les primeres mesures de la Comuna foren preses sense perdre temps: Abolició del servei militar obligatori i del exèrcit permanent, quedant la Guardia Nacional com a única força armada; condonació del pagament dels lloguers des de l’octubre del 1870 fins l’abril del 1871, quedant els pagaments realitzats com a entregues a compte dels futurs; suspensió de la venda dels objectes pignorats, primer, i clausura de les botiges que en feien negoci, després; establiment d’un topall màxim de sou pels funcionaris; accés a tots els càrrecs administratius, judicials i d’ensenyament de l’Estat per elecció directa i revocable, mitjançant el sufragi universal; separació de l’Església i l’Estat; nacionalització dels bens eclesiàstics; eliminació dels símbols religiosos i dels que fomentaven la violència i l’odi (la guillotina fou cremada, la columna triomfal de la plaça de la Vendome fou fosa, la Capella Expiatòria de Lluis XVI fou demolida, ...); registre i planificació del reinici de les activitats fabrils, a càrrec dels treballadors organitzats en cooperatives; control de les oficines de col·locació des de les 20 Alcaldies dels districtes de la ciutat; ...
Les primeres mesures de la Comuna foren preses sense perdre temps: Abolició del servei militar obligatori i del exèrcit permanent, quedant la Guardia Nacional com a única força armada; condonació del pagament dels lloguers des de l’octubre del 1870 fins l’abril del 1871, quedant els pagaments realitzats com a entregues a compte dels futurs; suspensió de la venda dels objectes pignorats, primer, i clausura de les botiges que en feien negoci, després; establiment d’un topall màxim de sou pels funcionaris; accés a tots els càrrecs administratius, judicials i d’ensenyament de l’Estat per elecció directa i revocable, mitjançant el sufragi universal; separació de l’Església i l’Estat; nacionalització dels bens eclesiàstics; eliminació dels símbols religiosos i dels que fomentaven la violència i l’odi (la guillotina fou cremada, la columna triomfal de la plaça de la Vendome fou fosa, la Capella Expiatòria de Lluis XVI fou demolida, ...); registre i planificació del reinici de les activitats fabrils, a càrrec dels treballadors organitzats en cooperatives; control de les oficines de col·locació des de les 20 Alcaldies dels districtes de la ciutat; ...
Ara fa 141 anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada