Aquest Wert tira a blau!

Gairebé tothom sap que José Ignacio Wert és l’actual ministre espanyol d’Educació i Cultura; però, no tothom sap, o recorda, que Giaches de Wert va ésser un compositor nascut a Gante,  a mitjans del  segle XVI, que va desenvolupar la seva carrera a la cort de Ferrara i fou l’autor de nombrosos madrigals, essent un dels precursors de la música de Claudi Monteverdi. Sembla que amb tant il·lustre antecessor el nostre benvolgut ministre hauria d'ésser una persona sensible i educada, amb uns gustos musicals més aviat refinats, i que faria gala d’aquestes virtuts a l’hora de dirigir l’orquestra del seu departament i fer sonar ben afinades les tecles que li corresponen. Pel que es va veient, el ministre Wert té poca oïda, mala veu, poc sentit del ritme i no troba la batuta. No sé però, això no pinta bé, fa mala cara.

En Wert diu que li agraden el Beatles i els Rolling Stones; la seva música, naturalment. I és que en Wert té una vena pop, una vena rebel de quan era jove. Ara ja el temps ha passat, ja s’ha fet gran, ha madurat, i no sé si li agrada en Monteverdi, però no té cap vergonya de dir que un dels seus grups preferits és el grup de rock Russian Red, de tendència ultradretana.

Al ministre Wert també diu que ara no cal comprar música, ja que avui en dia tothom se l’ha pot baixar per internet (encara que també diu que és un mitjà que ell no domina). En Wert té mal gust i, a més, és un mal polític i un pitjor comunicador. Se li veu el “plumero”.

Per acabar de tenir al seu favor l’estament musical, afegeix que és partidari d’una baixada de les retribucions dels músics (suposem que per tal que siguin solidaris amb la crisi i que, com a personatges públics,  donin exemple; no sigui que s’engreixen massa i perdin facultats). I el sector del cinema també està molt i molt satisfet amb el ministre per la baixa de les ajudes públiques, ja que d’aquesta manera desenvoluparen la seva creativitat (financera)

I que hem de dir del sector educatiu, en general, i dels mestres, en particular, tant contents com estan amb l’increment del número d’alumnes per aula, i per l’augment d’hores lectives. I dels universitaris, amb la pujada de taxes. Tot plegat anirà bé; en un cas, per estalviar en calefacció (encara que pugi la despesa de la llum) i, en l’altre, per  disminuir la diàspora de llicenciats cap el estranger.

Més enllà d’aquestes menudalles, està clar que l’aposta del seu departament és retallar amb seny (amb el seny del senyor ministre) per tal d’aconseguir la millora de la cultura i l’educació a l’Estat espanyol, i afavorir l’excel·lència educativa, no permetent canviar de curs fins que es tingui tot ben aprés, i que el que s’aprengui sigui el que cal, el que ens ha distingit sempre, els valors tradicionals de la pàtria i la cultura espanyola. Cal recuperar, tot allò que es va perdre amb l’assignatura de formació per a la Ciutadania, i apostar de nou per  la “Formación del Espiritu Nacional”. Les propostes de la fundació FAES no podien anar a parar a l’abocador de la història. Espanya ha d’ésser com volia el seu fundador, en José Mari: “Una, Grande y Libre”. Vés per on, això em sona molt, no!. No serà que anem enrere? Aquest Wert tira a blau, com les corbates del PP; o les camises de la Falange, que cada dia és veu més valenta  i fins i tot ja vol tornar a fer manifestacions  per defensar l’herència inesgotable de, com diu en Loperena, " l'Ausente”