- Escolta noi, el
nostre país, més ben dit, el nostre Estat, està en un cul de sac, podríem dir
que està en fallida tècnica, en una clara situació de suspensió de pagaments o,
com diuen ara, en “concurs de creditors”. S’han acabat les alegries i el
nostres governants, els “millors” d’aquí i d’allà, no saben que coi han de fer;
això no ho arregla ni el més ben pintat!, diuen o pensen en la intimitat.
Canviar el model
productiu?, això va per llarg i no tenim ni paciència, ni diners, ni
oportunitat per fer-ho; hem perdut el tren. De fet ja fa molts anys que l’hem
perdut aquest tren, per això hem de fer AVE’s, per córrer més que els altres,
encara que sigui per anar el Teatre Real, o a veure el Madrid.
Seguir amb el totxo?
home, seria una possibilitat, encara
queda alguna platja més o menys verge per urbanitzar, com a Valdevaqueros, a
Tarifa, on sembla que ja si han posat; o a Torre Macenas, a Mojacar, on ja si
van posar (tot i que encara queda molta feina per fer); o la del Algarrobico, a Carboneras, on cap
administració s’atreveix a fer complir la llei i les sentències judicials, i fa enderrocar l’hotel il·legal. - Ves quin
disbarat, si l’hotel ja està acabat!, i a més que dirà l’alcalde socialista de
Carboneras - ... o la platja de Pals,
sense anar tant lluny; ara que no hi han les antenes de Radio Liberty ni diners
per tirar endavant els PEIN’s - No, sí
que queda, sí! Només és qüestió de mirar cap una altra banda, o desclassificar
el sòl i ja està - Però, ben mirat, la vaca ja no té gaire llet, està més eixuta
que la Tordera. Amb això sol, no ens en sortirem.
- I si apostéssim
pel nostre principal avantatge comparatiu, com diuen els economistes, el sol? -
El sol o el sòl? - El sol, home; bé, tots dos. Ara que hi ha maregassa a bona part
de les aigües de la Mediterrània, el sol podria ser, encara, la millor solució.
Més turisme, més hostaleria, més
serveis, més segones residències. Encara queden molt sectors i col·lectius de
clients potencials per captar: més jubilats europeus, més nòrdics i centreeuropeus,
més russos, més àrabs (rics, naturalment), i xinesos i indis, eh! que sembla
que a ells no els hi afecta la crisi. Poden venir aquí de vacances o a
viure-hi; inclús poden quedar-se tota l’eternitat, si volen. Totes les
facilitats, els hi farem un vestit a mida. – Home, no siguis morbós, la caixa
no és un vestit - Bé, tu ja m’entens, ho dic en un sentit figurat.
- I ara que hi
penso, també podem explotar el sòl d’una
altra manera: podem fer més i més hivernacles, com el Maresme i Almeria. És tan
bonic anar per la carretera i veure les grans extensions de plàstic! Cada vegada que amb la meva parella anem en
cotxe a Vera i a Mojacar, a partir de Puerto Lumbreras, com que l’autovia fa
una mica de baixada, comences a veure cap al sud, cap a la banda de Nijar i el
Cabo de Gata, aquell reflex, aquella lluentor que sembla aigua de mar. Fa goig
de veure i a sobre dona feina. Es treballa més el camp, es promou el
sector agroalimentari i la indústria del
plàstic. Quines sinèrgies, eh! Ah!, i d’allò de que la terra per qui el
treballi, res de res, eh! cal facilitar l’entrada de més i més capital,
espanyol o estranger, és igual, és capital; mai més ben dit. I els que sobrin,
cap a casa.
-Tu, ara que dius
això de tornar a casa i de viatjar, l’autovia, és de pagament? – És igual això,
que sigui o no de pagament, total, tot plegat va a parar a la mateixa butxaca.
Si li pagues a la concessionària, que de fet segur que és d’un grup bancari ja
ho hauràs pagat; i si no li pagues, l’Estat haurà de pagar-ho tot i, a més, quan el banc, com ara, estigui
fotut l’Estat l’haurà de subvencionar, i també hauràs de pagar tu. – Bueno, però,
només pagaré un cop, noi! Ja va dir-ho el rei fa molts anys, en el seu discurs d’investidura:
“que para nadie haya prebendas ni privilegios”
- Bueno, escolta,
no m’han parlis de la monarquia, no m’han parlis perquè no acabaríem. Com et
deia el principi, ara estem en un cul de sac.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada