Ho reconec, tinc
debilitat pel ministre Wert. Amb el seu aire sorrut, pretensiós; amb la seva
mirada irònica, que a voltes es pot prendre per intel·ligent; amb les seves
sortides de to, per fer notar la seva presència; amb els seus desaires, inclús al propi món universitari; amb
les seves “poses” un xic amanerades, que li poden provocar alguna contradicció
espiritual; tot plegat, denota la seva posició de superioritat, la superioritat
de qui està per sobre dels altres, gairebé del bé i del mal, la superioritat
intel·lectual de qui té una superior talla moral?
| José Ignacio Wert: Ministre de Cultura |
M’agrada el
ministre Wert, sense segones intencions, eh! Trobo que dona la talla del que ha
de ser un ministre de Cultura a l’Espanya del segle XXI. Per fi, tenim un
ministre que ens tracta com el que es pretén que siguem: un poble de súbdits, d’addictes
a la televisió cultural del “Gran Hermano”, que es distreuen i passen l’estona llegint novel·les d’en José
Mallorquí; i que van al cinema de quan en quan per veure de quin mal tots hem
de morir, i quin serà el desastre de la natura que acabarà amb la nostra societat tecnocràtica. Del teatre i
de les sales de concert no cal parlar-ne, val més no anar-hi; aquests “espectacles” són per passar l’estona
les classes riques i, si els volen, ja s’ho pagaran. El ministre Wert li dóna un
to blavós al color gris-negre del govern del PP i, com a bon “clown” que és, ens
distreu una mica en la tràgica comèdia que s’està representant a l’escenari polític de l’estat espanyol, amb
el beneplàcit dels partits majoritaris espanyols i catalans, davant d’uns espectadors
que comencen a reclamar el seu dret prendre-hi part, per ser actors, i per acabar
la funció amb un altre guió no previst. En Wert és autèntic, és un espanyol de
raça; és el far cultural de les Espanyes, és el guia moral dels “neocons”
espanyols.
| vinyeta de l'Esquella de la Torratxa, de març del 1937 |
Ara el ministre
Wert vol “espanyolitzar” els catalans, no és res de nou. Encara recordo les classes de “Formación
del Espíritu Nacional”; quan, oh,
sorpresa!, el mestre de gimnàstica cuidava de l'educació física i
moral dels alumnes. Eren els temps del “glorioso movimiento nacional” de la doctrina nacional-sindicalista, del “España, Una, Grande y Libre”. Quin fart
de riure: Una, sense comentaris; Grande, deu ser encara per Ceuta i Melilla;
i Libre, amb el permís del BCE i la
senyora Merkel; ah! i dels EEUU, que ara ja no hi pensem massa, però que encara
tenen bases militars a la península i conserven
un cert poder econòmic i polític. Això d’espanyolitzar ens sona, no? Com diu l’Antonio
Maestro, en el seu bloc, el “gran” escriptor del franquisme, José Maria Pemán, allà per l’any de la
creuada 1936, en la seva condició de president de la Comisión de Cultura y
Enseñanza del règim ordenava, en una circular als vocals de les Comisiones Depuradoras de Instrucción
Pública, la depuració de tots
aquells mestres “envenenadores del alma popular primeros y
mayores responsables de todos los crímenes y destrucciones que sobrecogen al
mundo”, i el trasllat d’aquells
que, tot i ser moralment irreprensibles, haguessin simpatitzat amb els “partidos nacionalistas, vascos, catalanes, navarros,
gallegos, etc”
 |
| diari "El Castellano" de 31-08-1909 |
També per la
mateixa època, l’enyorat (per alguns) Millán
Astray deia que “hay que exterminar a
las razas vasca y catalana”; i si anem una mica més enllà, a l’any 1909, un
articulista del diari “El Castellano”
deia que “el idioma catalán es
otro síntoma de rebeldía. ... españolizar Cataluña es demanda de muchos
catalanes .... Yo no ofendo a los catalanes con el epíteto de separatistas. No lo son. Pero en castellano decimos que son
muy suyos. Y añado que sienten poco la solidaridad española y demasiado el
componte como puedas”
Està vist, 100
anys més tard, el ministre Wert no ha estat gaire original; i és que, a
vegades, la cultura, ni que sigui la del senyor ministre, no és acumulativa, sinó
que roda al voltant dels prejudicis i estereotips de sempre. Encara que no sigui
un seu seguidor, en aquest cas, no puc deixar d’estar d’acord amb el que deia
fa pocs dies l’expresident Montilla: “España és
una fàbrica de nacionalistes”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada